Jocs de punteria

Jocs de punteria

Nom del joc: jocs de punteria

Poblacions: arreu del territori

Característiques: Tenir bona punteria era vital per a les persones per poder sobreviure capturant preses per menjar o per defensar-se d’atacs. Sempre s’han llançat tota mena de projectils: pedres, bales, dards, bitllots, etc. Fer punteria amb una escopeta o a una ampolla si introdueixes una anella al coll de la mateixa, pescar un ànec, etc. les fires de festa major sempre han estat ben plenes de jocs de punteria i, què hi ha millor que sortir d’allà amb un gran ninot en braços? Encertar una diana amb un dard, tombar bitlles, disparar fletxes en són una mostra. Apropar-se a una piloteta de fusta amb una unes boles metàl·liques és l’esport rei de bona part de França i l’entreteniment principal de molts jubilats d’aquest país. Infinites maneres de demostrar que on posem l’ull, hi posem la bala… o el que sigui.

Un joc de punteria present mentre els animals de peülla omplien els carrers era el tir de ferradura. Llançar una ferradura i intentar embocar-la a un pal clavat al terra. La ferradura sempre s’ha associat a la bona sort, l’arc de Sant Martí, amb la seva forma de ferradura s’ha interpretat com l’aliança entre l’ésser humà i Déu i hi ha qui diu que als seus extrems s’hi amaga una cassola d’or. La ferradura, element de sort, és també un element de joc.

La trisella és un joc de punteria que s’havia practicat a Ascó i rodalies i que ara s’està recuperant. La trisella és una eina de camp, la duien animals per transportar terra i ara encara s’utilitza degudament modernitzada amb tractors.

Quan una antiga trisella de fusta s’espatllava i perdia el seu ús, passava a ser objecte de joc. Se li feien uns forats, uns dotze, es pintaven sis forats negres i sis vermells alternativament. És un joc d’aposta.

Des d’una distància d’entre dos i tres metres, es llança una bola. Si cau en un forat negre es guanya l’aposta, si cau en un forat vermell es perd l’aposta.

A les festes de Sant Antoni a Ascó aquest joc torna a estar ben viu substituint l’aposta econòmica per patacons o objectes similars.

D’on ve l’expressió fer Diana?
Diana és, pels antics romans, la deessa dels boscos i de la caça. Se la representa amb un arc i unes fletxes i acompanyada d’un gos de caça. La seva punteria era proverbial, d’aquí ve que quan algú l’encerta es diu “Ha fet Diana”.