El meló és saborós i molt refrescant
La presència del meló (llat.,Cucumis melo; cast., melón) en els àpats casolans és molt antiga. El seu gust, saborós i refrescant, ja fou molt apreciat pels egipcis, grecs i romans que, a més, també copsaren la capacitat del meló de depurar els ronyons. La ingesta del meló és un bon auxili per a ajudar a prevenir el restrenyiment, car la polpa del meló hidrata els intestins i el seu gust, dolç i fresc, contribueix enormement a eliminar la set. En efecte, estudis recents han posat en relleu que el meló és una de les fruites que conté més aigua –segons la varietat que escollim pot arribar a un noranta per cent!– i està agraciat amb nombroses vitamines. A més, re mineralitza l’organisme amb una bona aportació de potassi, ferro i magnesi. Tal com han assenyalat experts dietistes, el meló hidrata, mineralitza i alcalinitza l’organisme i és, alhora, una fruita molt recomanable per als que sofreixen insuficiència renal, infeccions urinàries i pateixen d’un excés d’àcid úric.
Els antics hortolans conventuals, i a propòsit del conreu dels melons, afirmaven que els meloners demanen aire i un lloc solellós: «Los melons volen aire y lloch calent. Se sembran al mars y se cultivan com las carabassas y carbassons. Volen aigua, prô menos quan volen comensar a madurar perqué sian bons. En cada planta no se deixan més que dos o tres. Abans de sembrar-se se posan las llavors en remull, dos o tres dias, ab alguna aigua o licor dols, ab llet, mel y aixís són dolsos. Seran dolsos y olorosos posant las llavors entre rosas secas y sembrant-ho tot junt. Lo meló se deu cullir quan comensa a fer olor, y quan la cua senyala voler saltar» (BHC, Lo jardiner hortolá, VI-5).
Hi ha un adagi català que diu “l’arròs, el préssec i el meló demanen un fi felló”, és a dir, reclamen un vi una mica més fort i rabiós per tal d’afavorir-ne la digestió. En tot cas, per tal d’evitar el meló resulti indigest, es molt recomanable de menjar-lo abans o fora dels àpats, ja que menjat a guisa de postres, immediatament després d’un bon dinar o sopar, engoleix els sucs gàstrics produint un cert estancament en l’estómac car, com afirma aquest altre adagi: “el meló és or al matí, el migdia és plata, però al vespre mata…” A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, de la síndria, que també és una hortalissa estiuenca molt refrescant i agradosa al paladar.
