El temps perdut mai més torna

Parlàvem l’altre dia d’aspectes que ens igualen, siguem pobres i rics i un era el fet de morir-se, que ningú se n’escapa.

I això és així perquè el temps és el mateix per a tothom. Cada dia tothom té el comptador a zero de les vint-i-quatre hores de les quals disposarà. I cadascú —amb més o menys llibertat, és cert— decidirà en què les destina i com les esgota.

Per això sempre se m’escapa un somriure sorneguer quan algú em diu “—No tinc temps! No tinc temps!”, perquè som nosaltres qui decidim en què invertim les hores que tenim cada dia i som nosaltres qui decidim què fem i a on anem.

La resta, són excuses de mal pagador.