Números i lletres
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Quan en passa una de grossa, a l’hora de parlar-ne, tots plegats ho acabem sintetitzant en la més mínima expressió. Sí, sí, comprimim els fets succeïts en una jornada assenyalada només amb un número i una lletra. Exemples? Doncs… recordeu quan van atemptar a les Torres Bessones de Nova York? Sí? Quin dia del calendari fou? L’11-S. (el número 11 del dia del calendari i la lletra inicial del mes, el setembre). I… quan el Tejero va entrar al Congreso de los Diputados de la capital del reino? Sí? El 23-F (el número 23 del dia del calendari i la lletra inicial del més, “l’efe” de febrer).
Bé, mostres de dates amb números i lletres, en la memòria col·lectiva, tots en tenim gravades unes quantes, les quals no sempre solen ser del tot agradables. Us sonen: l’11-M a l’estació d’Atocha? o, el recent 17-A a les Rambles i Cambrils? Són tristes, veritat? Altres són reivindicatives, d’aspiracions de canvis, el 15-M a les places principals de l’estat, o bé, consultes populars com ara les del 13-S d’Arenys de Munt o el 9-N a Catalunya. Clar que, també, hi ha dates amb lletres i números molt sanguinàries com el setge de l’11-S de Barcelona del 1714 o, defuncions com la del dictador Franco, el 20-N. D’aquesta, en concret, en recordo en especial l’any, 1975 que, en aparença, sembla llunyà en el calendari però, amb el que hem acabat de reviure aquest darrer 20-S amb la macro operació de la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya buscant informació relacionada amb l’1-O, demostra, tal vegada, que hi ha qui està ancorat en el passat.
Per altra banda, que contaré aquí que tampoc us vingui de nou? Resulta que les manifestacions multitudinàries i sobretot pacífiques, dels darrers 11-eses, organitzades amb la voluntat de demanar als representants polítics el poder anar a votar el poble de Catalunya en un referèndum, ara, el de l’1-O, està prohibidíssim. Ah, com imprimir paperetes, enganxar cartells, publicar en els mitjans de comunicació propaganda institucional, disposar de pàgines web per informar… Trobo indignant el portar als jutjats i casernes els alcaldes, personal de l’administració, empresaris… per voler posar urnes. Servidor ja n’ha viscut algunes però, davant l’arribada de vaixells (amb dibuixets inclosos), furgonetes, tanquetes i alguns càntics desafortunats (a por ellos…) només una cosa faré l’1-O. Votar.
Una abraçada ben forta… i, que tinguem la festa en pau!
