Aquesta societat tan competitiva desestima l’empenta i il·lusió de les persones joves, no facilitant-los la feina ni que puguin independitzar-se i viure per ells mateixos, amb el seu propi esforç i desaprofita l’experiència acumulada de les persones grans, que molt abans que es jubilin ja fan nosa i sembla que no serveixin per a res. Malament anem i tot apunta que anirem a mal borràs si seguim per aquest camí.
Diuen que l’experiència és bona consellera, però que sempre arriba tard. Perquè s’aprèn dels errors i errada a errada anem acumulant l’experiència necessària per no repetir-los.
I si creiem i apostem per les persones i invertim en la seva formació acabarem recollint, tots plegats, els fruits d’aquesta tasca continuada. Perquè qui fa un cove, fa un cistell i qui ha fet avui farà demà.
