A cal ferrer, ganivet de fusta

O a cal sabater, sabates de paper. O el sastre és el qui va més mal vestit. Perquè qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici. No cal aprofundir-hi gaire, perquè ho veiem cada dia i segurament fins i tot a casa nostra.

No és que et desvisquis pels altres i descuidis els teus. Però com que de per mig hi ha una transacció econòmica i un compromís, això fa que prioritzem aquelles tasques, remunerades, que la mateixa a feina, a casa.

És el mateix que passa amb els favors o les feines que fem per voluntariat o per amistat. Ja ho faré. Ja m’hi posaré. I avui és demà.