Cànter nou fa l’aigua fresca

Deia J. V. Foix que m’exalta el nou i m’enamora el vell, però de la mateixa manera que quan veiem algú feliç diem que sembla un infant amb sabates noves, habitualment relacionem estrenar alguna cosa o la novetat com un valor afegit i positiu de les nostres possessions.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val. Som en una societat de consum que si pogués faria que ens venguéssim l’ànima al diable, encara que amb aquesta estafa de crisi ens han deixat més escurats que una rata.

Nou de novetat… Em fa pensar en aquest país nou que somniem i que anem construint passa a passa, dia a dia, amb tenacitat i valentia. País nou… Què en podem esperar d’un país nou? Només de pensar-hi il·lusiona.