D’allò perdut treu-ne el que puguis

Penso que ha fet tan mal al país aquesta politiqueta del peix al cove, del sí, però no, de la puta i la Ramoneta, de l’anar fent sense remor, d’avançar una passa i retrocedir-ne quatre… Crec que els nostres polítics no han sabut jugar bé les cartes (podria pensar malament i creure que n’han tret el seu rèdit personal) i que tot sovint s’han venut la pàtria per un plat de llenties.

Que la prudència no ens faci traïdors, com va dir Jordi Carbonell al Fossar de les Moreres el 1977. I la dita d’avui em remet a aquesta actuació de subsistència, de conformar-nos amb les rampoines o amb el que queda després d’algun bon àpat. I penso que ara toca ser una mica més ambiciosos i apuntar alt, que ja vindrà el temps de les rebaixes.

D’allò perdut treu-ne el que puguis.