Qui no tingui cap, que tingui cames

Qui no tingui cap, que tingui cames

De vegades la cruesa del refranyer se’ns mostra en tot el seu esplendor amb alguna dita incontestable, carregada de raó i de seny.

En aquest cas, els oblits, generalment ens fan recular un camí o fins i tot desfer-lo, per esmenar aquell oblit.

La manca de memòria, per tant, habitualment ens compromet i ens obliga a fer marxa enrere per trobar remei a un oblit o omissió. Per tant, és un bon consell cuidar el cos (les cames) a mida que la memòria (el cap) ens va fent fallida.

Qui no tingui cap, que tingui cames.