El Gran Inquisidor

La llegenda del Gran Inquisidor es troba a Els germans Karamàzov, de Fiodor Dostoievski. Explica com Jesús apareix a Sevilla durant l’època més terrible de la Inquisició; la gent el reconeix i l’aclama, i aleshores el Gran Inquisidor, un home vell i eixut, el fa capturar i el porta a la presó. El Gran Inquisidor retreu a Jesús que no té cap dret a afegir res al que ja ha revelat i amenaça amb cremar-lo a la foguera. La Inquisició, diu, és la dipositària del missatge de Jesucrist, i no fa cap falta que ara Ell torni per canviar res…

El Nadal de l’any passat vaig imaginar una història similar. En la meva fantasia veia que qui viatjava en el temps era sant Francesc d’Assís i que, en ple segle XXI, repetia el que va fer la nit de Nadal de 1223 en una cova d’un bosc de Greccio. I, posats a imaginar, enlloc de la cova de Greccio, sant Francesc ho feia a la plaça sant Jaume de Barcelona. Abans de continuar, recordeu què és el que Sant Francesc d’Assís va fer el 1223 (utilitzo paraules de fra Valentí Serra de Manresa): «La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalenc. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist (…)».

Doncs bé, retornem a la meva fantasia. Deia que Sant Francesc d’Assís reproduïa, al bell mig de la plaça de Sant Jaume de Barcelona i en ple segle XXI, allò que la tradició diu que va ser el primer pessebre de la història. El que passava a continuació és que hi havia persones que s’escandalitzaven d’allò que, segons ells, no tenia res a veure amb un pessebre: «Francesc, no cal que vinguis a dir-nos com es fa un pessebre, que tu no en saps; al teu pessebre, no hi has posat ni Sant Josep ni la Mare de Déu! Això que fas és una performance, no pas un pessebre! Què ens has de venir a ensenyar a nosaltres que hi entenem tant!»

Sí, ja sé que tinc molta imaginació. Perquè que Sant Francesc d’Assís s’aparegui al bell mig de la plaça de Sant Jaume sembla ben irreal. Però, si hi pensem bé, les reaccions que jo imagino que provocaria no ho són gaire, d’irreals.

Albert Dresaire