Versots dels diables de l’Arboç

Dins de la festa major de l’Arboç, els versots dels diables a la plaça de l’ajuntament, és el moment de la crítica corrosiva a la política municipal i dels comentaris humorístics i desvergonyits al·lusius a personatges públics com l’alcalde, els regidors, els municipals… D’altra banda també s’aprofita l’ocasió per reclamar projectes que són a mig fer o que s’han quedat només en promeses. Aquests greuges i reclamacions s’anomenen versots (ni versos ni versets) i els encarregats d’escriure’ls i de recitar-los són els diables, els “dolents de la pel·lícula”. A ells els escau fer aquesta crítica i només ells tenen la desimboltura i l’acidesa divertida per fer-ne una representació esperada per tota la població. Aquests versots són cada any un element innovador de la Festa Major de l’Arboç, una Festa Major que manté sòlida la mateixa estructura interna, però que, a la vegada, presenta un discurs sempre renovat.

En acabar la recitació del versot cada diable acaba amb una fòrmula breu que diu: “Llucifer, vinga trons i carretilles perquè… (la resta depèn del que s’ha dit anteriorment, per exemple: “perquè aquesta piscina vagi més bé”), i seguidament els diables toquen el timbal amb el toc propi de l’Arboç.