Cançó de pandero

Cançó de pandero

Cançó de pandero: donzelleta agraciada

Les cançons de pandero, com hem comentat en alguna altra ocasió en aquests programes, havien estat cantades en totes les contrades de parla catalana. Així podríem sostenir-ho si observem alguns gravats al boix que decoraven els plecs de canya i fil, els quals presenten majorales tocant el pandero. Aquests gravats han estat trobats a diverses localitats de territoris de parla catalana.

Les majorales de les confraries dedicades a la Mare de Déu del Roser, o bé a un Sant patró, organitzaven un captiri a llevant de taula els dies assenyalats . Per interpretar tal

petició destinada sempre a embellir l’altar del titular de la confraria, les dones gairebé sempre en nombre de tres i acompanyades d’un pandero i una bacina que tenia al mig una imatge de la Verge, compareixien a la casa on s’estava celebrant la festa, a l’hora de les postres. D’aquí que aquestes cançons prenguin també el nom de “Llevant de taula”.

A les majorales se les demanava, fent una aportació econòmica, que improvisessin una cançó adreçada a un comensal, o a la criatura de la qual celebraven el bateig, o als nuvis, o a la persona homenatjada. El preu de cada cançó era fixat abans d’entonar-la i solia fluctuar entre els cinc cèntims i un ral.

Quan de la denominació d’aquest tipus de cançó tradicional, ve donada per l’instrument que rítmicament acompanyava el cant. El pandero era quadrat i de dimensions variables.

La cançó que ara escoltarem i que comença dient “Donzelleta agraciada” va ser enregistrada al Masroig i cantada per Mundeta Fernández Gil.