Uns neixen amb estrella
i uns altres amb esquella

La sort. Menyspreada i desitjada. Aquesta dita ens remet a les persones afortunades, que tot els surt de cara sempre, que totes els ponen. I així mentre n’hi ha que sembla que tinguin una flor al cul, altres tot el dia xafen merda. Hi ha qui sempre té sort i hi ha qui no fa més que acumular desgràcies.

El refranyer cerca dites ben plàstiques i expressives per denotar aquest contrast de sort/dissort i, per exemple, diu: Qui és desgraciat (de mena), amb els collons ensopega. O també: Els uns neixen amb estrella i altres neixen estrellats.

Perquè de la mateixa manera que n’hi ha que arriben i besen el sant, o arriben i agranen o arriben i molen, altres s’alcen amb el peu esquerre, ballen amb la més lletja o van néixer per mal forat.

Uns neixen amb estrella i uns altres amb esquella.