Besamans anacrònics

Només mirant definicions ja queda tot clar. En el diccionari de la Real Academia Española diu: “acto de adhesión o sumisión a una persona o institución superiores”. De “adhesión” res de res, bona part de Catalunya es manifesta republicana; més aviat el que volem és desempallegar-nos del rei. De “sumisión”, prefereixo no fer cap comentari; vergonya aliena. Si parlessin de respecte, de consideració… però parlen de submissió!

I pel que fa a la superioritat de la institució o de la persona, sí que és veritat que els Borbons, especialment els de les darreres generacions, han sortit amb una estatura considerable. Res que no es pugui compensar aixecant una mica el cap, posició molt més recomanable per no perdre la dignitat.

A la Wiquipèdia dediquen la primera accepció a definir-lo com a gest de galanteria que es fa amb les dones casades, per després, determinar-lo històricament (però en present  d’indicatiu) de nou com un acte de “sumisión y respeto”. És a dir, masclista, políticament incorrecte i de nou sinònim de dominació i claudicació. Vexatori. Inadequat. Patètic.

El meu pare sempre m’havia dit que el respecte no s’exigeix ni s’imposa: se’l guanya cadascú. Permeteu-me afegir una definició pròpia a les erudites dels diccionaris: besamans = collonada anacrònica. Com diria l’inefable Rafeques: no sé si s’entén el sentit de la paraula.