Aureli Capmany: Sants, Santes i Maresdedeu

Un dels temes predilectes d’Aureli Capmany i un dels més primerencs en la seva obra és l’hagiografia, és a dir: el tractament de les vides de sants, santes i maresdedeu d’arreu de Catalunya.

Sobre el tema, escriu articles monogràfics, però també s’hi refereix en altres escrits que poden parlar de festes, costums, cançons, refranys o balls, aportant informació sobre el santoral que dóna context a cada una d’aquestes manifestacions.  La imbricació dels temes és un tret recurrent en tota l’obra d’Aureli Capmany i així la presència dels sants, santes i maresdedeu es justifica per diferents raons: per la pura relació biogràfica d’un d’ells, per  relacionar-los amb les festes de les pobalcions catalanes o bé per tenir relació amb un fet o activitat tractats per l’autor.

El folklorista comença a publicar al mes de desembre de l’any 1900, però és a l’any 1902 quan la seva presència als diaris barcelonins és sovintejada en entrar de redactor de temes folklòrics al diari La Renaixensa, en el qual col·laborarà assíduament fins l’any 1904, i hi escriu una sèrie d’articles de temes diversos entre els quals en trobem de referits a sants, santes i maresdedeu: la Immaculada Concepció, santa Úrsula, sant Roc, sant Andreu, la Mare de Déu d’agost i la de setembre, sant Pere, sant Jaume, sant Esteve i sant Cristòfol.

A més de detalls biogràfics sobre el o la protagonista dels escrits, Capmany, com ja ha estat dit,  aporta informació sobre els costums de la diada i qui els té per patró: sant Galderic, patró dels pagesos;  la Mare de Déu del Carme, advocada de vídues i solteres; sant Joan que ajuda les noies a trobar marit; sant Cristòfol, patró de tots els viatgers, sant Mamet patró de les parteres i les dones que alleten, sant Pancraç, patró del teixidors de cotó i advocat dels que no troben feina, sant Pau que allunya l’epilèpsia, santa Llúcia padrina dels cecs i les modistes, …, i un llarguíssim etcètera.

Però Capmany també es refereix als protagonistes del calendari català quan parla de les festes als pobles i ciutats: de Girona, amb sant Narcís, de Rubí amb sant Mus, de Tarragona amb santa Tecla i sant Magí, de Vilaseca, sant Esteve; de Barcelona, santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè; …, i un llarguíssim etcétera.

Un altre motiu per parlar  d’ells és referir-s’hi en relació a una activitat o costum: els focs i les revetlles i sant Joan, la matança del porc i sant Martí, els matons, els fanalets i sant Jaume, els tres tombs i sant Antoni, la retirada dels pessebres i la Mare de Déu de la Candelera, … i així …un llarguíssim etcètera.

Capmany també tracta abastament el tema dels gremis, confraries i tota mena d’organitzacions professionals i d’ofici.  Tots ells constituïts sota l’advocació d’un sant, santa o marededeu.  Quan aquest és el cas, a més de relatar alguns detalls biogràfics de qui ostenta el patronatge, també explica on té la capella l’organització, amb narracions molt detallades en alguns casos i quins costums fan els agremiats el dia del seu patronatge.  Així repassa la capella i el retaule de sant Marc quan tracta el Gremi dels sabaters, la Mare de Déu de Montserrat pels pastissers, sant Eloi dels ferrers, sant Gil dels pastors, sant Cristòfol i els recaders, i … com sempre … una llarguíssim etcètera.

Finalment, no podem oblidar que Capmany tenia una gran afició pels calendaris anuals i aquests són els protagonistes indiscutibles d’algunes de les seves obres.  Des del calendari per a 1905 d’En Patufet fins a les obres editades pels magatzems Jorba de Barcelona.  Aquestes obres repassen mes per mes, i a vegades setmana i setmana, els esdeveniments anuals i és indefugible la referència obligada al santoral: el gener, quan s’inicia l’any amb sant Antoni, sant Blai i santa Àgata pels volts del Carnaval, sant Josep del mes de març, el mes d’abril amb sant Jordi, el mes de maig amb la santa Creu, el mes de juny amb els sants Joan i Pere, la calor del juliol amb sant Jaume, i és evident que … un llarguíssim etcètera.

Per Capmany, els protagonistes del santoral són vistos a cavall del seu pes religiós, el paper llegendari que tenen, els referents mitològics que amaguen i la importància social de la seva advocació.  Són a cavall de la religió, la llegenda, el conte i la vida quotidiana ja que en ells tot és important.