Aureli Capmany: les menges i els àpats
Sobre Aureli Capmany hi ha diversos aspectes poc coneguts, amagats darrera l’etiqueta generalista de folklorista. Un d’aquests aspectes desconeguts és el tractament de Capmany sobre els menjars i els àpats, als quals dedicà alguns dels seus articles, i d’aquests, en especial, a les menges dolces o postres. Aquests articles ens poden fer pensar, sense poder-ho afirmar amb rotunditat, que Capmany era un bon menjador i un bon amant de les postres dolces.
El tema dels menjars i els àpats, sobre el qual publica especialment en el període 1925-1933, és tractat des de diverses aproximacions, ja sigui en els aspectes històrics d’una menja concreta: les neules, els torrons, la mona o la xocolata per exemple, tractant els aspectes gremials dels artesans que els elaboren i les seves normatives i disposicions, els costums sobre els àpats festius i els paraments de taula, o bé acostant-s’hi des de la perspectiva de la llengua, comentant els refranys o les frases fetes relacionades amb el menjar i el beure. Destaquen, en el conjunt de l’obra de Capmany sobre aquest tema, els nombrosos comentaris sobre els àpats, les menges i els costums nadalencs.
Alguns dels articles es van publicar a la revista Dulcería Artística e Industrial : órgano de la Federación nacional de confiteros y pasteleros de España que, com molt bé diu el seu subtítol, és la publicació del gremi de pastissers. La col·laboració comença el desembre de l’any 1924 i s’allarga fins entrada la dècada dels anys trenta. La primera és l’article Los dulces característicos de Navidades en el qual tracta algunes normatives del Gremi d’Adroguers i Confiters de Barcelona i els requisits per arribar a ser mestre i poder exercir, també parla sobre les confitures, les espècies i les anomenades en aquell temps drogues, per acabar referint-se als fabricants de torrons. L’any 1927, la mateixa revista edita l’article En las bodas de plata del Gremio de confiteros y pasteleros de Barcelona, que tracta sobre la trajectòria d’aquest gremi, tema del que també escriu al Gremio de drogueros, confiteros y azucareros de Barcelona a mediados del siglo XVI a la mateixa revista, a la tardor de 1932 referint-se a les reglamentacions i multes per accions incorrectes dels pastissers.
Una altra de les publicacions gremials, l’anomenada Anales de la Hostelería Española, també va comptar amb les seves col·laboracions, totes elles datades l’any 1927. Hi apareixen en el text En Comidas y banquetes cortesanos en el reinado de Felipe III, en què Capmany fa breus comentaris dels àpats organitzats amb motiu de la visita de l’Almirall d’Anglaterra, entre l’abril i el juny de 1605, a partir dels textos de cronistes. A La Mona de Pascua, en canvi, tracta els orígens i el significat del present pasqual que reben els nens i nenes dels seus padrins, així com l’etimologia de la paraula “mona”.
L’aproximació des del punt de vista de la llengua la trobem al text Paremiología del comer y del beber en el qual Capmany fa un recull de refranys sobre el menjar, el beure i els aliments, en especial els que són més basics: pa, vi, oli, etc. aportant la versió o traducció al castellà i, d’alguns, un comentari breu. Aquest tipus de comentaris també apareixen, en català i castellà, al text Catàleg de menjars i begudes populars a Catalunya, València i Balears o Catálogo de manjares y bebidas populars en Cataluña, Valencia y Baleares en el qual presenta un índex alfabètic de noms de menjars i begudes amb la localització geogràfica. Aquest article és reelaborat i resumit per publicar el mes de juny de 1928 a La Veu de Catalunya amb el títol de Menjars i begudes populars a Catalunya, València i Balears en forma de glossari.
A la revista El mundo en auto del desembre de 1924 hi apareix Los niños en la comida de Navidad, amb l’àpat de Nadal com a motiu de trobada familiar en què els avis i els nens són els protagonistes de la festa. Les neules són les protagonistes dels articles publicats al número de gener de 1929 de D’Ací i d’allà : magazine català, en què es comenta la procedència del mot, entre altres aspectes, i també a Dulcería Artística e Industrial, del mateix mes amb el títol Un poco de historia sobre el turrón y el barquillo, i quatre anys més tard, al gener de 1933, amb el títol Algo sobre los barquillos : notas históricas y folklóricas relacionadas con esta pasta tradicional de gran consumo, especialmente en los días de Pascua de Navidad. L’any 1932, la publicació Amunt publica un altre text sobre els costums nadalencs, aquest cop amb el gall com a protagonista, amb el títol de Folklore nadalenc.
Sobre menges dolces o postres, l’altre punt d’interès de l’autor es centra en la mona: la seva procedència, l’etimologia de la paraula i l’ús dels ous com a símbol diví i de renovació anual. Així ho fa a La Pasqua i la mona publicat al diari El Matí de l’abril de 1930 i altre cop a Dulcería artística e industrial amb el títol de La Pascua y la Mona costumbres típicas el mes de maig de 1930 i a Los dulces cuaresmales del març de 1932, on a més parla dels matons i cremes de sant Josep i de la decoració de les palmes amb fruites confitades i glassades
Finalment, la xocolata centra l’atenció dels comenaris sobre l’arribada del cacau a l’estat espanyol i la popularització de menjar-ne desfet a Notas históricas sobre el chocolate, publicat a la ja comentada Dulcería artística e industrial del desembre de 1933. Aquest mateix any i tancant el període que dedica als àpats i els menjars, Capmany tracta el parament de taula i el mobiliari al text La sala menjador i el parament de taula a través de la història en la col·laboració al catàleg de l’Exposició monogràfica de la taula parada que el Foment de les Arts Decoratives organitza el mes de desembre. Només ens queda que desitjar-vos Bon profit!.
