Gegants de Mollet del Vallès
Mollet del Vallès compta amb 7 gegants i un nombrós grup de capgrossos repartits en diferents entitats locals. La colla gegantera fa ballar 4 gegants i una gegantona, a més d’alguns capgrossos que porten els més menuts de la colla.
En Vicenç i la Marinette, tot i ser molt joves, són els “Gegants Solemnes de la Ciutat”, que només surten amb motiu de les dues festes majors locals.
Van néixer a l’any 1982. Vicenç és el nom del patró de la ciutat i Marinette és el de l’antic hostal d’aquesta població. Van ser construïts pels artistes locals Cesc Bas i Josep Nogué i a l’any 1998, van tenir una filla, la gegantona Mariona.
En Vicenç representa un pagès, recordant els orígens rurals del municipi. Vestit de pagès, porta un anell amb l’escut de la ciutat i un bastó on hi consta la data del naixement i els noms de tots els que van treballar per fer realitat les dues figures.
La Marinette representa una filadora, recordant les primeres indústries tèxtils a la ciutat i, com a dona d’un pagès, li porta el menjar al camp. Porta una polsera on hi ha inscrit el seu nom. Al seu primer vestit, hi duia la silueta de la ciutat a la faldilla, i avui en dia, la porta al mantó.
La llegenda diu que la muntanya del Montseny, farta de veure com els pobles anaven creixent i la indústria contaminava les planes, es va obrir i van aparèixer aquests dos gegants. Les figures havien de vetllar per recordar a Mollet que mai perdés les seves arrels i els seus orígens.
La Mariona deu el seu nom a l’ermita de Santa Maria de Gallecs. Porta un llibre il·lustrat de símbols de la història i la cultura de Mollet pintat pel pintor local Joan Abelló i la il·lustradora Pilarín Bayés.
Però com hem dit a l’inci, aquests no són els únics gegants molletans que fan ballar la colla gegantera local. Al llibre que porta la Mariona hi ha escrita la historia d’uns altres gegants de Mollet, en Mir de Mollet i la Guillema de Manlleu. Una història que diu així:
En una de les batalles que hi va haver a la comarca d’Osona a finals del segle XII, en Mir de Mollet, senyor feudal de Mollet, va lluitar a favor d’un personatge molt conegut, en Bernat de Manlleu. En agraïment, aquest el va convidar a passar uns dies a casa seva i allà en Mir va conèixer a Guillema de Manlleu, de qui es va enamorar bojament. Les respectives famílies no estaven d’acord amb aquest enllaç matrimonial però un dia el pare de Guillema, Bernat de Manlleu, veient que la seva filla emmalaltia cada vegada que en Mir tornava cap al Vallès, va proposar-li el casament. A canvi, però, els de Mollet havien de cedir-li possessions.
Els de Mollet no podien ser menys i també van posar una condició. En Mir havia de viure a Manlleu i així vetllés per les propietats que perdia la seva família.
Poc després, Bernat, el germà d’en Mir, va donar unes possessions de la família Mollet al bisbe de Barcelona. El problema va ser que, entre les terres donades, n’hi havia unes que prèviament els havien donat els Manlleu com a dot pel casament. Quan aquests van saber que aquelles terres havien estat donades al bisbe, van sentir tan odi envers els Mollet que va ser inevitable que les dues famílies s’enfrontessin en una violenta lluita en la qual, malauradament, en Mir va morir.
Passaren els anys i Guillema de Manlleu, la vídua de Mir de Mollet, poc abans de morir de tristesa, va acudir a una fada i li demanà que amb els seus encanteris fes possible que ella i en Mir restessin per sempre més junts a Mollet. La fada li va prometre que, abans que acabés el mil·lenni, tornarien a viure plegats. Seria sota noves formes, colors i paisatges, però seria. Aleshores, res ni ningú no els podria separar i viurien feliços durant molt de temps a la terra del seu home, la terra de Mollet del Vallès.
