No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa

No em negareu que de vegades el refranyer traspua seny i sentit comú. No crec que li calgui molta explicació a aquesta dita. No sabem per què, però molt sovint i amb segons quines persones més que amb d’altres, per més que ens esforcem a cercar les paraules justes i més adequades al context, una conversa acaba en batalla dialèctica i incomprensió.

Jo crec que no hi ha un patró de persones susceptibles de caure en aquest parany, ni tan sols una temàtica determinada que afavoreixi aquesta mala comprensió.

I aquest fet es veu agreujat i exagerat quan els dos interlocutors no són un davant de l’altre. Inicialment en una conversa telefònica i, ara mateix, en les múltiples converses que podem tenir a través de la xarxa o a través de molt diversos canals i mitjans.

Bé, alguna pista sí que tenim de perquè s’esdevé aquest fet. I jo penso que va molt relacionat amb el llenguatge no verbal. Tot allò que transmet la persona sense dir-ho, a través dels gestos, del moviment, de les faccions de la cara, de la tensió del cos, etc.

No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa.