L’univers simbòlic de la dansa
A la comarca de les Garrigues, a l’indret conegut com la Roca dels Moros del municipi de Cogul, en un jaciment arqueològic hi trobem el que potser podem considerar el testimoni més antic referent a la dansa a Catalunya. Unes pintures parietals de més de set mil anys descriuen unes dones ballant al voltant d’una figura explícitament masculina. Per altra banda el desaparegut coreògraf i pedagog Joan Serra afirmava que les persones ballem ja en el ventre de la mare.
Amb això volem constatar que el fet de ballar i dansar és inherent a la pròpia persona i que en la seva pràctica col·lectiva, la dansa assumeix la categoria d’activitat comunicativa i anant encara més enllà, i en el cas que ens ocupa, de vehicle per expressar tota una ritualitat festiva. Aproximar-se al món de la dansa no és una tasca fàcil i ho podem fer des de diverses òptiques per exemple:
Geogràfica (expansió i zones), Formal i tècnica (tipus de punts, passos etc), Calendari (danses pròpies d’un temps determinat i no un altre Carnaval / Corpus/ Quaresma / Setmana Santa),etc.
Però, i com sempre quan parlem de festa podem fer aproximacions des de l’univers simbòlic i fer altres tipus de lectura. La dansa és un llenguatge, un codi simbòlic que ens permet reconèixer missatges, informacions etc. que ultrapassen el fet artístic, formal i lúdic. Així a la festa podem identificar diversos tipus de danses per exemple:
Danses de filera. Ens donen una visió jeràrquica del grup. Aquest idea lineal també es reprodueix a les cercaviles, seguicis, processons i anades d’ofici. Per exemple La Sardana de l’Alcalde d’Amer, Contrapàs de Prats de Molló, Sardana de l’Alcalde de Rupit amb un Galop d’entrada ordenat.
Danses de parella. El món del galanteig, la festa és un dels moments propicis per llençar la canya, ja m’enteneu. I antigament fer públics els compromisos amorosos. Les danses feien en certa manera aquesta funció….. Per exemple el Paga-li Joan, El bolero d’Alcúdia de Carlet, o fins i tot les jotes en forma de rondes, els ball pla com el de Capellades, de Canejan, de Lladurs etc.
Danses en rotllana o cercle. Són danses comunitàries, que mirant en dintre defineix un col·lectiu i no un altre. Són balls d’origen antic, tenim referències de costums d’aplegar-se a ballar per exemple al voltant d’un arbre, d’una font significativa o al voltant del foc. De balls en cercle o rodons. Per exemple La Clavellinera d’Ulldemolins, Ball del càntir a Blanes, Els balls de Sant Joan a Mallorca amb els seus diversos noms, les Bolangeres i La Sardana,
De danses en rodó moltes estan relacionades amb solsticis i equinoccis.
Danses individuals. Normalment són danses d’homenatge, per retre honors. A tots ens ve el cap l’Aurresku al País Basc, però a Catalunya també en tenim i una és de creació recent. Un projecte de Joan Serra i de Jaume Arnella que poc a poc sembla ser que agafa cert paper i que en certa manera passa a ocupar l’espai dels balls d’Aliga que ostenten aquesta funció a les ciutats que en tenen.
Ara què ballem?
