La vella maridada – Grup ELS RANDELLAIRES

Escoltarem una cançó humorística i burlesca. Diuen Els Randellaires que a Sant Pau de Segúries també els agradaven els “eurons” i que abans també passava i a alguns els anava prou bé, perquè omplien les butxaques sense gaire esforç. La vella carregada de diner i de béns es marida i  -ja es veia a venir- no dura gaire i el jovenot marit que hereta pot plantejar-se tota un altra vida.

La cançó va ser recollida al Ripollès i la canta un grup també de la zona que ha fet una gran tasca de recol·lecció i difusió de cançons i altres elements populars a les escoles, als escenaris i en mil festes i saraus. Els Randellaires són un grup ben nombrós. El nom ve de “randells”, que són mosquits d’aquells que piquen força, com fan aquests músics amb les cançons, ens inciten a cantar, a ballar a continuar amb allò que és el patrimoni cultural del país.

Sentim, doncs, La vella maridada amb Els Randellaires.

Si en voleu saber més aneu a aquest article de la revista Caramella.

Del CD Terradesús.

A Sant Pau n’hi ha una vella
que passa dels seixanta anys
de la tram tram la vella
que passa dels seixanta anys
de la vella tram.
La vella se’n va a plaça
per veure si la’n trauran
El galant que ella hi tenia:
un bergant estudiant
Estudiant si tu m’aimaves
te’n faria un ric marxant
Si tu veies ma bosseta
tota plena de l’argent!
Si tu veies mon celler
amb cent bótes de vi blanc!
Si tu veies mon corral
n’és tot ple de moltons blancs.
El dissabte els esposaren
el dilluns la’n soterrant.
Les absoltes que li feren
amb un tamborí sonant!
I amb els diners de la vella
en cercà una de quinze anys
de la tram tram la vella
que en passa dels seixanta anys
de la vella tram.