La Bolangera de Castellbò
La Bolangera és una dansa, probablement d’origen francès, ballada per molts esbarts dansaires.
El nom prové, segurament, de la paraula francesa “boulangère”, que vol dir “fornera” i que és el nom també d’una dansa en ball rodó que es ballava a França. Fins i tot el sentit de la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de descripció d’aquest personatge de no gaire bona fama, que res té a veure amb la poètica “balanguera” que descriu Mn. Alcover.
Va assolir gran difusió pel fet que era emprada com a “cap de ball” per a començar les festes de les places i previ acord amb els músics, podien formar-se parelles a l’atzar que calia mantenir durant tota la festa.
Formalment i de forma generalitzada, les bolangeres són balls en forma de cercle tancat, ballats per un nombre il.limitat de parelles mixtes. Acostumen a tenir dues parts. La primera, saltada, representa un desplaçament de la rotllana de parelles en una o dues direccions. Es repeteix i s’intercala entre l’altra part o figura.
Entre les segones figures més habituals de les bolangeres hem de destacar les cadenes de braços o mans realitzades per tots els balladors alhora o només per una part d’aquests, els canvis de parella, les passades, etc.
La música de la Bolangera de Castellbó la formen dues frases musicals de 4 compassos repetits. Si bé el compàs és de 2 per 4, el començament anacrúsic de cada frase amb un treset de corxeres, i els nombrosos tresets que es troben sobretot a la segona melodia, fan pensar en una corranda escrita en compàs de 6 per 8.
El nombre de tirades és il·limitat, a gust dels balladors i depenent de la quantitat que n’hi hagi. Tot i que hi ha algunes versions en les que s’ha incorporat un final conclusiu a la melodia final, el fet que la segona frase no acabi originalmente amb la nota fonamental de l’acord principal de la tonalitat, reforça encara aquesta sensació de no tenir final.
El ball de la bolangera es trova a molts indrets de Catalunya. Algunes de les més populars són la de Solsona, la de Linyola, a la Ribera de Cardós, la de Moja, també coneguda com del Penedès, i la que us presentem avui: la Bolangera de Castellbò.
——————————
Un curiós video de TVE amb una no menys curiosa explicació en castellà de l’època.
No us el perdeu.
