Última hora

El divendres 20 d’agost de 1937 i, com a notícia il·lustrada del diari: Última hora, aquest, anunciava amb primícia als seus lectors que: “Joan Amades honorarà les pàgines d’ÚLTIMA HORA amb un article setmanal”. De fet, el folklorista hi va arribar a intervenir amb un total de 33 ocasions divulgant aspectes sobre cultura popular fins al dia 6 d’abril de 1938 ja que, poques jornades després, el rotatiu, es va veure forçat a tancar degut a la manca de paper conseqüència de les restriccions ocasionades durant la Guerra Civil espanyola.

Última Hora fou un periòdic d’edició de tarda imprès a Barcelona i vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya el qual, malgrat tenir una vida breu, (1935 – 1938) aportar per l’època un renovador criteri periodístic influït per la premsa americana del moment on, els textos, no eren llargs tot buscant l’equilibri amb tipografies, fotografies i il·lustracions. Entre els redactors destacar els noms de: Josep Escuder; Josep M. Lladó; Andreu Avel·lí Artís “Sempronio”; Irene Polo; Carles Pi Sunyer; el dibuixant Josep Arteche; el fotògraf Agustí Centelles i, entre d’altres, els directors Josep M. Massip i Josep Roig i Guivernau.

En relació als títols d’alguns dels articles publicats de l’Amades al diari trobem: Els rellotges de sol; La bugada; Pentinats; La barba i el bigoti; El botxí; El pa; Colom, Català; L’anell… Però, per l’ocasió, divulgar a continuació el contingut del text on s’esbomba als seguidors del diari la incorporació del folklorista que, conjuntament amb la resta d’escrits, es troben recollits en un quadern que hi ha en l’arxiu del Fons Amades dipositat a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que diu així:

“… La personalitat d’aquest recercador infatigable de tot allò que de lluny o de prop ateny la nostra terra, és massa acusada per a intentar fer-ne ara una presentació, del tot innecessària.

Joan Amades porta publicades mes de setanta obres, cas realment insòlit dins del panorama de la nostra cultura. Molt justament se l’ha anomenat “l’apòstol del nostre folklore”. Catalunya el coneix bé prou. El lector català amant de les coses del país, dels seus costums i de les seves tradicions, l’admira i segueix amb evident interès els treballs que aquest folklorista ve portant a terme amb una constància, un entusiasme i una abnegació exemplars.

Una prova d’aquest públic fidel i d’aquesta admiració, amb la qual compta Joan Amades, és el fet d’esgotar-se ràpidament les seves obres tan bon punt veuen la llum pública.

Amb una poètic claredat, el folklorista exposa totes aquelles coses que al llarg de la seva vida ha anat aprenent i recollint pels arxius i sobretot visitant els pobles de Catalunya fent parlar la seva gent.

Sense la cura d’aquest recercador exemplar moltes coses s’haurien perdut per sempre. Ell, però, ha estat amatent a apuntar aquella tonada que es fonia en un llogaret del Pirineu, o aquella llegenda que només recordava una velleta, també d’un poblet lluny i apartat de tota comunicació urbana.

La diversitat de temes que ha vingut tractant al llarg dels seus llibres és enorme. Llegendes, tradicions, costums, creences, proverbis, jocs de paraules, modismes, adagis, enigmes populars, endevinalles, heràldica, toponímia, dites, mitologia de la mar, oficis primitius, indumentària, vocabulari, balls, festes, teatre, música; de tot això i de moltes altres coses s’ha vingut ocupant al llarg de les nombroses obres que porta escrites…

… L’obra cabdal, però, d’aquest treballador, d’una fecunditat enorme, és aquella que roman inèdita en les seves fitxes i de la qual setmanalment Joan Amades donarà un tast als nostres lectors. Ací radica l’interès més viu d’aquesta interessant col·laboració, la qual sens dubte ens agrairà el públic català.”