Prou sardana!
La Diputació de Girona ha anunciat que renuncia a tirar endavant “La sardana a l’escola”, un programa educatiu que enguany ja estava en marxa des del mes de gener i que ha quedat suspès de cop, afectant a més de 8.000 alumnes inscrits i més de 100 escoles.
A la carta signada pel vicepresident responsable de l’àrea de Cultura, Roger Zamorano, i enviada a l’Associació La Talaia, responsable de l’execució del programa, s’hi afirma que “un projecte d’aquesta envergadura no és viable sense la col·laboració d’una de les dues administracions que l’han impulsat”, fent referència al fet que sembla ser que la Generalitat no ha donat garanties de poder assumir les despeses compromeses.
Tal i com defineix la plana web de la Diputació que l’anuncia, els nens i nenes que participen en els cursos de “La Sardana a l’Escola” aprenen els primers passos del ball, distingeixen el so de la tenora i, suposem, dels instruments de la cobla en general, i saben que una rotllana de balladors no rebutja mai ningú.
Els coneixements i habilitats que proporciona aquest programa públic d’educació cultural trenquen amb el tòpic de la sardana com a dansa avorrida i xaruga. La canalla s’engresca i s’endinsa en el món sardanista jugant, dibuixant, explicant històries, escoltant música i, per damunt de tot, ballant. El programa compta amb la inestimable col·laboració i l’experiència de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i l’Agrupació d’Esbarts, l’Agrupació de Trobades Sardanistes Infantils i l’Agrupació d’Aplecs de les comarques gironines.
Els alumnes utilitzen uns entretinguts quaderns il·lustrats, creats específicament per experts sardanistes i educadors. Els deu anys del programa constitueixen una mostra del seu gran èxit. Des del 1997, un total de 73.500 alumnes han participat en “La Sardana a l’Escola”, amb una mitjana de més de 8.100 alumnes i 100 escoles per any acadèmic.
M’he limitat, com he dit abans, a reproduir el text que encara està publicat a la plana web de la Diputació de Girona.
Sí, és cert. Estem en temps de crisi i de retallades pressupostàries. Però quina és la ment preclara que decideix borrar del mapa una iniciativa com aquesta, amb unes xifres tant exitoses i amb un contingut pedagògic tant brutal.
Desconec el pressupost d’aquest programa però entenc que estem parlant només de la meitat d’aquest pressupost, ja que la Diputació no diu que es faci enrera de la seva meitat, només dona la culpa a la Generalitat. Ja dic, desconec la magnitud de la tragèdia que diria en Monzó però estic segur que només disminuint lleugerament les ajudes a alguns Festivals de caire eminentment elitista i de pressupost deficitari contrastat es cobriria abastament el cost del programa. El què passa és que amb la sardana tothom s’hi atreveix. Fins i tot a Girona. On anirem a parar…
La setmana passada, la revista Tornaveu de l’Ens de Comunicació Associativa em feia una entrevista parlant del FES TA FESTA. El titular que van escollir d’entre totes les meves declaracions va ser aquest: estem plens de prejudicis, snobs i falsos moderns.
No m’agrada repetir-me, però a vegades és inevitable.
