Bolero de l’Alcúdia de Carlet
El Bolero de l’Acúdia de Carlet, al País Valencià, és una autèntica filigrana de la dansa tradicional.
Sembla ser que el seu d’origen podria ser àrab-andalús i que a Carlet ja es ballava a finals del segle XVIII. Expliquen que els ballarins locals van veure’l ballar a un tribu de gitanos que passava per la zona i de seguida hi van trobar una certa analogia amb les seguidilles que ells ballaven. Després d’incloure’l en el seu repertori, el procés d’incorporar els passos valencians va iniciar una evolució que amb el temps va canviar el caràcter i la tècnica del ball fins arribar a l’actual model més tècnic, quasi més propi de la dansa professional que de la folklòrica.
El 1976 el coreògraf Albert Sans va presentar el Bolero d’Alcúdia de Carlet, per a l’Esbart Dansaire de Rubí. La història d’aquesta peça mítica començava el dia que Sans va veure el bolero ballat al Palau de la Música per l’esbart de la Floresta, amb molts dansaires executant els mateixos passos.
Sans va intuir que aquella dansa de figures complicades tindria més força ballada per una sola parella. Des que es va estrenar, el març de 1976, el bolero d’Alcúdia de Carlet ha estat una peça clau del repertori de l’Esbart Dansaire de Rubí.
El bolero és una peça de galanteig, amb una gran riquesa de passos i molt exigent físicament i tècnicament per als dansaires. L’acompanyament de les castanyoles, precises i expressives, augmenten encara la dificultat d’execució. La música del bolero és en compás de tres per quatre.
Els trajos tradicionals de les dones són: vestits recollits amb brocats, fins a mitja cuixa, coberts amb un mocador i un davantal amb brodats i lluentons d’or. Porten joies també d’or i pedres precioses.
Les sabates de la dona són amb taló, tallades en rodó per la part del davant, on porten borles de delicada seda normalment també daurades.
Els homes porten calces fins a sota-genoll i jaquetes curtes, una camisa curta amb xorreres a la part del davant, mitges blanques i sabates cordades al voltant del turmell.
Cal fer especial esment dels dissenys de vestuari de Favià Puigserver per a l’Esbart Dansaire de Rubí. Les mànigues del vestit de la dona i les polaines i el tocat del de l’home, estan fets amb ganxet de llana, a diferència del lleuger vestit que normalment porten. El mocador i el davantal de la dona estan coberts de lluentons daurats, i a la cintura porten llaços de cintes de colors. Tots dos vestits són de llana blanca, ambdós amb una falsa plisada i una cinta daurada de dues franges als costats.
Puigserver representa l’home amb un bolero sense mànigues, més còmode per ballar i les calces cobertes amb una faldilla curta, molt similar a la faldilla masculina grega.
El pentinat de les dones és el tradicional a moltes danses valencianes, un recollit en cargol sobre les orelles i un monyo alt a la part posterior, similar a la figura de la Dama d’Elx del 1897. Aquest monyos es recullen amb agulles d’or i pedres precioses.
Puigserver, en canvi, va decidir no utilitzar aquests rodets sobre les orelles, sinó dues peinetes llises d’or, una sobre l’altra, al lateral del cap.
—————————————————
En aquest link teniu un reportatge sobre el ball del programa Nydia, de TV3, fet l’any 2005, amb declaracions dels protagonistes.
http://www.tv3.cat/videos/3149890
—————————————————-
Una altra versió curiosa. Una gravació feta al concurs provincial de la “Sección Femenina de Valencia”, l’any 1976, i conservada als arxius de la “Subdirección General de los Archivos Estatales”.
—————————————————-
I encara us convidem a una altra versió. En aquest cas és només musical: la del Grup Els Sonadors de la Guaita. Molt bona, ja ho veureu.
—————————————————-
