Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó (Graziel·la)
Sabadell, 1852 – 1934

Dessota el cel de nostra terra
blavós i serè.
aplegueu-vos, donzelletes,
aplegueu-vos, fadrinets.

Tal com s’apleguen amorosos
dalt del firmament
a dansar misteriosos,
lluminosos
els estels.

Oidà, si s’arrenca la dansa,
l’estel d’esperança
designa bonança
oidà!

Oidà, si brillant les estrelles
giravolten belles,
rebent com centelles,
lum-la-le-ta-la.

Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.

Salut al gran Senyor i Batlle,
també als consellers;
passegeu-vos de bon aire,
ma parella us oferesc.

A tot un rei faria enveja
de veure, escaients,
l’hermosura com rumbeja,
com festeja
l’alt poder…

El poema: La dansa de Castellterçol (1897) fou escrit per Agnès Armengol i Altayó, coneguda també com a Agnès Armengol de Badia o, fins i tot, amb el pseudònim musical de “Graziel·la”. Es dedicà a l’escriptura, la música i la beneficència. Filla d’una família d’industrials tèxtils de Sabadell, fou una persona activa i compromesa en la participació de les dones en el moviment catalanista.

Estudià en col·legis de prestigi a la ciutat, a Barcelona i a França. Cal destacar la poesia que va redactar de caire popular Rosari antic (1926) on recull la vida, els costums i les tradicions de Catalunya, així com també, un aplec de cançons familiars que cantaven a la llar l’àvia i que va lliurar al seu mestre Francesc Pelay Briz per incloure en el treball Cançons de la Terra (1866-1884).

Viatjà per pobles amb la voluntat de recollir paraules i costums de la terra, participà en diverses edicions dels Jocs Florals de Barcelona amb creacions com: Montanyana (1893); Al Montserrat (1919); La nit i la diada de San Joan (1927)…  i, en el terreny musical, va compondre peces per piano recollides amb el títol de Sospirs.

De retorn al poema de la Dansa de Castellterçol, aquest forma part d’una de les danses cerimonials més destacades del folklore català, la qual l’any 1985 fou declarada festa d’Interès Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. D’aquí que, per tot plegat, en morir, el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular. Una col·legi públic a la ciutat vallesana i un carrer en recorden el nom.