El calendari nou treu el vell de casa

Entre d’altres, el recull Amades, que ens narra una antiga tradició que tenia lloc amb la substitució del calendari: «Com era costum, el cap de casa, abans d’anar a dormir, amb certa solemnitat familiar abastava el pronòstic vell i el substituïa pel nou tot dient amb certa gravetat aquest refrany».

És llei de vida! I de la mateixa manera que els calendaris compleixen una funció i tenen un cicle vital, així mateix passa amb altres objectes, amb els animals i amb les persones.

I en la vellesa hi ha un traspàs de funcions i d’obligacions cap als membres més joves de la família. I l’ideal fóra trobar un bon acomodament als grans que cedeixen terreny i trobar-los una funció substitutòria adequada a la seva vitalitat i experiència.

El calendari nou treu el vell de casa.