Les veracreus
Amb el nom de veracreu es coneixen les relíquies atribuïdes a la creu original en la qual va morir Jesucrist. Es tracta de petites estelles de fusta, o porcions més grans en casos puntuals, que estan ubicades en reliquiaris que, generalment, tenen forma de creu.
La tradició ha designat santa Helena, mare de l’emperador romà Constantí el Gran, l’autora de la troballa de la creu original. L’any 326 va pelegrinar a Jerusalem on, després de l’oportuna recerca, va localitzar tres creus. La llegenda indica que es tractaven de la creu on va morir Jesús i els dos lladres. Helena va identificar la creu atribuïda a la Passió de Crist quan va fer posar un malalt sobre cadascuna. Fou aquella que, miraculosament, va guarir el xacrós. Aquest fet se celebra anualment el 3 de maig, diada de la Invenció de la santa Creu.
La veracreu és, pel seu simbolisme i per la seva relació directa amb Crist, la relíquia de major valor i se situa per damunt de les altres.
Fins a la baixa edat mitjana, posseïen veracreus els gran centres monàstics o les catedrals. De fet, el monestir de santes Creus, a la comarca de l’Alt Camp, o la catedral de Barcelona li són dedicats.
La divulgació de les veracreu va tenir un punt àlgid a partir de les croades medievals a Terra Santa. En època barroca, però, és quan arriben a totes les parròquies, fins i tot les més petites. S’utilitzaven per beneir el terme, en protecció de les collites del camp, o per combatre les tempestes.
Algunes veracreus acollides a Catalunya van fer-se famoses. És el cas de la de Besalú (la Garrotxa), venerada al monestir de Santa Maria. Es creu que la va dur el comte Bernat de Tallaferro quan va viatjar a Roma l’any 1017 i que el seu fill Guillem la va regalar als monjos del centre monàstic. La llegenda, però, diu que havia estat un regal del papa sant Damas a la seva suposada vila nadiua, Argelaguer.
Una altra veracreu que va tenir molt de renom va ser la de Sant Pere de Rodes (l’Alt Empordà). S’associa amb la versió llegendària del monestir i el viatge que feien per mar tres clergues que fugien de Roma, atacada pels perses, l’any 610. Arribats al cap de Creus, on hi havia un temple dedicat a Venus, una tempesta no els va deixar passar fins que no va ser desembarcar al lloc que coneixem per cap de Creus. Allà hi van fundar el monestir.
Especialment coneguda és la veracreu d’Anglesola, conservada des de l’entorn de 1170, o la de Santa Pau a la Garrotxa, on es venera des de 1391.
A Cervera, la presència de la veracreu és coneguda com el Santíssim Misteri. El fet que es recorda va tenir lloc el 5 de febrer de 1540 quan es volia partir una porció de la veracreu que un soldat, a Roma, havia proporcionat a mossèn Jaume Albesa. El tall d’un ganivet no la va poder partir. Ho van fer, però, les mans d’un altre sacerdot, amb la força de l’oració. Just després de partir-se, de l’estella va caure una gota de sang que va dividir-se en tres gotes més petites. Aleshores, el cel es estremir en un fort tro que va espantar tota la gent de Cervera que, mentre sortia de les cases, cridava “Misteri!”.
