Les pedres de llamp
Protegir la llar, els camps, els ramats era, i encara és, una de les preocupacions i ocupacions que tothom té. Actualment ho solucionem amb pòlisses d’assegurances, tecnologia, prevenció etc. Però antigament, i quan dic antigament no vull dir a l’any de la picor, ja que alguna de les pràctiques encara les hem vistes i encara es fan, no era així.
Repassem-ne algunes. Com hem dit encara se’n fan i les reconeixereu i d’altres no, i s’han esborrat de la memòria col·lectiva. Per exemple sabem que quan el Tió es cremava, després de cagar, les seves cendres tenien poders de protecció contra el llamp, o contra les cuques, per això aquestes cendres es posaven sota les teulades o bé s’escampaven pels camps. Una cosa semblant passava amb les cendres de les fogueres de sant Joan.
Un altre protector són els llorers, les palmes i els palmons del diumenge de rams, que un cop beneïts es lliguen als balcons i finestres, en una clara intenció que aquests protegeixin la llar del llamp, de desgràcies diverses, algunes vinculades a la bruixeria, i portin bona sort.
D’altres també estan orientats a fer fugir les bruixes i els bruixots com clavar una flor de carlina al portal i finestres de casa. Per cercar la bona sort també podem utilitzar una ferradura de com a mínim set forats, etc.
Però avui volem donar-li protagonisme a un talismà molt preuat a casa nostra i arreu del món ja que és una creença estesa, parlem de les pedres de llamp.
Per pedra de llamp entenem per norma general una pedra polida i treballada, i són en la majoria dels casos destrals i eines neolítiques de manera que qui les troba és una persona afortunada ja que els seus poders de protecció contra el llamp són molt i molt potents. Però ull! hi ha qui dona categoria de pedra de llamp, o de foc, a meteorits, fòssils, i pedres singulars pel color, la forma etc.
Era de creença popular, que els llamps anaven provistos en la seva punta d’una pedra. Quan els llamps queien a terra aquesta pedra s’ensorrava sota terra i poc apoc anava emergint fins quedar lliure a la superfície. He llegit que aquest procés de desenterrament durava anys i panys, i d’altres de set anys, que en llenguatge simbòlic vol dir molts i molts anys.
A aquesta creença que he exposat, hem d’afegir-li’n una segona que explica que, on ha caigut un llamp, precisament per efecte de la presència de la pedra de llamp, no n’hi torna a caure cap altre. És per això que aquestes pedres eren tan preuades, ja que qui podia disposar-ne d’una, podia gaudir d’una gran protecció.
Era costum posar les pedres de llamp sota les teulades de les cases, si estava en construcció es posaven com una pedra més del parament. Per tal de protegir el ramats era costum fer servir aquestes pedres com batalls de les esquelles. Si eren de tamany reduït podien dur-se com si fossin un penjoll.
És curiós que aquesta creença està estesa arreu del món, entre diferents cultures i èpoques i sense cap contacte aparent. Tot un misteri.
