Narcisa Freixas i Cruells
Narcisa Freixas i Cruells
Sabadell, 1859 – Barcelona, 1926
que no té fi
és l’agulla
de cosir.
Tan lluenta,
tan xiqueta,
feina vol,
feina voldrà.
Per més feina
que li donis,
ella mai
se’n cansarà.
Amb el fil
per cabellera,
cus que cus
que cosirà.
Si la mà
es torna mandrosa
mai la tasca
finarà.
Au, petita,
mà feinera,
corre, vola,
vés lleugera.
Que si no
la pobra agulla
de rovell
se’n vestirà.
L’agulla és una cançó d’infants de la compositora sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells que va estudiar piano, solfeig, pintura i escultura. Fundà l’escola de música Cultura Musical Popular on ensenyava solfeig, vocalització i danses populars. A més, també conduí una coral formada per nens i noies joves que actuà en espais com asils, hospitals i presons.
Dictà un curset de pedagogia musical, el qual, a causa de l’èxit, es va exportar a Madrid amb el títol: Perfeccionamento de los cantos de las escuelas (1917). Publicà els reculls Cançons Catalanes (1900), Cançons Amoroses (1916) o, entre d’altres, Piano Infantil (1918). Compongué peces de teatre infantil i sardanes.
Residí un temps a la Garriga on rebia la visita d’escriptors i músics de renom: Joan Maragall, Josep Carner, Felip Pedrell, Amadeu Vives, Enric Granados… En reconeixement a la tasca pedagògica, li volgueren concedir la creu d’Alfons XII que, al respecte, s’explica que va refusar al·legant que ja se sentia prou honrada amb l’afecte dels infants. Un volum d’homenatge pòstum publicat pel seu fill en recopilà cançons que va musicar.
