Capítol de material

INTRODUCCIÓ
En aquest capítol volem destacar totes aquelles paraules que el mestre Pompeu Fabra va trobar per referir-se a tot allò o tots aquells elements que les persones utilitzem per jugar. A vegades poden ser elements pròpiament com joguines, però a vegades poden ser elements que per si mateixos no són joguines.

PARAULES: DEFINICIONS I CURIOSITATS
Entre les paraules més sorprenents, ens han captat l’atenció les següents:

ACROTERI – Sòcol o pedestal en els extrems o en la part alta d’un frontó.
– Que ha passat amb aquesta i altres paraules com aquesta?
– Doncs que la desaparició del frontó (d’on ve la paraula) arrossega la desaparició de paraules com aquesta.

BÒLIT – Tros de fusta cilíndrica terminat en punta en els seus extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes. Jugar a bòlit. No us sona la paraula?
– Ho fem servir en una frase feta per dir que anem de pressa i atabalats. Tot el dia anem de bòlit!

BOTXA – Bola de fusta que en el joc dit de botxes, el jugador tira procurant que la bola rodolant, vagi a aturar-se com més a prop possible d’una bola anomenada bolitx.
– Una promesa és un deute! Tal com hem promès en altres capítols, finalment us expliquem que és la botxa!

CARAMOT – Ninot que gira sobre un eix vertical. Porta a la mà esquerra un escut i a la dreta un bastó, saquet de sorra, etc… amb el qual colpeix el jugador que en passar corrents i ferir-lo amb una llança no el sap esquivar.

ARGOLLA – Joc en què s’han de fer passar unes boles de fusta per una anella clavada a terra. Què en sabem de l’argolla? Doncs que és un joc que es practicava el 1714 a Barcelona i consisteix a fer passar una bola per una anella (argolla) a cops de pala.
– Endevineu quina és la seva versió moderna? Doncs podríem dir que el joc del Quidditch del Harry Potter podria ser una argolla, tot i que els nostres famosos Harry i amics juguen volant sobre unes escombres!
– Ai, si poguéssim jugar a l’argolla amb unes escombres…!

ATOT – En certs jocs de cartes, cadascuna de les cartes d’un coll determinat per la girada o qualsevol altra convenció i que pel fet d’ésser d’aquell coll venç les dels altres colls és un atot. Fer atots, jugar atot en aquells jocs en què és obligat servir.

NAIP – Carta de jugar.
– Quan ens referim a un conjunt de cartes (joc complert de cartes), parlem de la BARALLA.

PATACÓ – Antiga moneda d’argent d’una unça de pes tallada amb tisores.
– Que és el patacó quan parlem de joc?
– Doncs és una joguina quadrada feta de parts d’una carta i que ens permet jugar a jocs de picar o com a moneda en les nostres apostes infantils. Perquè ens entenguem: en castellà seria el TAZO.

I entre les paraules més conegudes, ens ha agradat trobar les següents:

ESTEL – Tros de tela o paper, mantingut amb canyes, llistons, etc… que subjecte, al capdamunt d’un cordill s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.
– Encara avui en dia podem trobar molts infants jugant a fer volar estels a la platja.

FONA – Instrument per tirar pedres que consisteix en una tira curta d’un material flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d’espart o de cànem, similar a un mandró. També es coneix amb la paraula BASSETJA.

PILOTA – Bola esfèrica o ovoide, de goma, de draps comprimits, de fil enrotllat a una ànima de goma, etc., generalment folrada de cuir o pell, de grandàries diverses, usada per a jugar a diversos jocs, dits jocs de pilota: saco, futbol, rugbi, tenis, etc.

AS – Cara del dau marcada amb un punt. Carta que, en la numeració de cada coll, és l’u, i en la majoria de jocs trumfa sobre totes les altres cartes del mateix coll.
– Que és un AS a la vida no juganera? Una persona que és un as, vol dir que és el millor o molt bo fent alguna cosa.

PALA – Tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota, la bola, etc. en moltíssims jocs.

PEÇA – Cadascuna de les coses que formen una col·lecció, un joc, etc. Però també vol dir els discs, figuretes, etc, de fusta, vori, etc. que serveixen per a jugar a aquests jocs. En el món del joc de taula és una paraula bàsica ja que en tots els jocs formen parts dels components.
– Saps com s’anomenen les peces més conegudes del món del joc de taula? La peça més coneguda és l’anomenada meeple, que és la figura de la silueta d’una persona.

BALDUFA – Part d’un eix giratori que recolza en el dau. Joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordial prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un extrem i llançant la baldufa contra el terra.
– Encara avui en dia és la reina del joc tradicional.

BITLLA – Peça de fusta tornejada més ampla de baix que de dalt perquè es tingui dreta a terra. El Joc de bitlles, en que es planten algunes bitlles a terra contra les quals els jugadors llencen bitllots o boles per fer-les caure, encara els trobem en molts llocs del nostre territori.
– Si la baldufa és la reina, la bitlla podria ser la princesa del joc tradicional.
– És dels jocs tradicionals que més bé perduren i fins i tot en certs territoris del nostre país encara en fan competicions.

CANOA – Embarcació lleugera per a passeig, esport, moguda a quatre, sis o vuit rems, o bé a motor, de proa molt aguda i popa recta.
– En quin lloc de Catalunya són les protagonistes?
– Doncs en els territoris més muntanyosos com el Pallars O el Alt Urgell. A la Seu d’Urgell tenim el epicentre d’aquests tipus d’esports i que van albergar els esportistes olímpics d’aquesta categoria en les Olimpíades de Barcelona del 1992.

DIÀBOLO – Joc en què es fa rodar, es llança enlaire i es toma un rodet mitjançant un cordill que es té agafat pels dos caps.

URNA – Vas o caixa que serveix per dipositar-hi cèdules, boles, etc., en un sorteig, votació, etc.
– Compte! Avui en dia és un material molt sensible i darrerament catalogat com arma de destrucció massiva difícil de localitzar. Provoca urticària en segons quins ambients.

ALGUNES DADES
En aquesta categoria trobem 64 paraules de les quals 31 paraules són femenines. Per tant en aquest capítol estem parlant d’un 48 % de paraules femenines.