Jo vull ser “miss” – Guillermina Motta

El cuplet va ser un gènere ben popular a Barcelona ara fa un centenar d’anys als teatres de varietats i cafès-concert. Hi va haver una representació important de dones que van dedicar-se al gènere.

En el d’avui la lletra és de Joan Misterio (pseudònim de Joan Casas i Vila) , un dels més freqüents en aquest gènere. I la música és de  Joaquín Zamacois “I. Casamoz“, tal i com signava per no ser reconegut .

Van ser revisades una bona colla d’aquestes cançons durant el període de la Nova Cançó i dues cantants capdavanteres, la Guillermina Motta i la Núria Feliu van gravar aquests cuplets. Altres grups també n’han fet versions.

Escoltarem avui Jo vull ser “mis” en la veu de la Guillermina Motta. Ara que qui més qui menys parla anglès ens fa somriure aquesta lletra.

Escoltem Jo vull ser “miss”.

Jo he fugit de Vilafàstics
un poblet de mala mort
i he vingut a Barcelona
a provar si aquí faig sort.
Jo diré que sóc inglesa
vàries cases buscaré
per ser “miss”
acompanyanta de les senyoretes “bé”

Com que sóc tan eixerida
com hi ha món,
he après l’enraonar
d’allà London.

Jo vull ser “miss”, “miss”, “miss”,
parlar l’inglès, “yes”, “yes”,
i fer la dandy
que a mi em serveix.
Quin compromís, “miss”, “miss”,
si algun pagès, “yes”, “yes”,
de Vilafàstics
em descobreix.

Tinc d’inglesa
ben bé el tipo.
Talment semblo de London.
Sèria i molt encarcarada
tota tiesa vaig pel món.
Per semblar una “miss” de veres
m’he comprat impertinents
i aquest barret que porto
és inglès i no l’entens.

És el colmo fer d’inglesa
quan jo sé
que el meu pare
d’allò més “inglesos” té.

Jo vull ser “miss”, “miss”, “miss”…

Després de dinar el diumenge
vaig anar al moll a les tres
bo i veient aquell marino
que el vaig prendre per inglès.
Jo li deia: “Tennis, mister,
encender”. I em contestà:
“no en tinc mistos per encendre
que he deixat jo de fumar”.

Jo que em creia que era inglès
va resultar
que ni el noi de Tona n’és més català.

Jo vull ser “miss”, “miss”, “miss”…