Lluís Serrahima – “Sóc un burgès” (Miquel Porter)
Càpsula número 1
Germinàbit i Tren de Sarrià. Són dos conceptes que ens acosten als orígens de la Nova Cançó i en particular d’Els 16J. Dos joves estudiants, Lluís Serrahima i Miquel Porter, a finals dels anys 50 del passat segle XX, coincideixen diàriament, camí de la feina o la universitat, en un vagó dels trens de Sarrià, nom imposat per la dictadura franquista als Ferrocarrils de la Generalitat. Els dos amics aprofiten aquella estona per elucubrar i buscar camins de dinamització de la malmesa cultura catalana i coincideixen en els termes que Serrahima publica al número 38 de la revista Germinàbit el gener del 1959, sota el títol Ens calen cançons d’ara. La llavor de tot plegat la rep Lluís Serrahima del seu pare, l’escriptor i polític Maurici Serrahima:
“Recordo el meu pare en èpoques anteriors, quan van fundar Miramar, on s’ajuntava gent de tota mena i tota classe de pensaments polítics, i que es van moure. Aquesta gent de seguida van anar deixant pòsit i van anar fent una plataforma, jo diria que és la que permet, els anys 59, 60 i 61, que nasqués la Nova Cançó”
La idea és que cal crear músiques per omplir tots els àmbits, des de la clàssica, la popular, la de protesta, el jazz, el rock i la música de ball. S’ha de normalitzar tot allò que no és normal. Recordem que Germinàbit és la revista editada per l’Abadia de Montserrat que poc després passarà a anomenar-se Serra d’Or. Aquells dos joves, Lluís Serrahima i Miquel Porter, sense saber-ho, estan creant, des d’un modest vagó de tren, les bases de la Nova Cançó.
Lluís Serrahima, poeta que no pas músic, no voldrà accedir mai als escenaris, només en un parell d’ocasions, però esperonarà un munt de gent a fer-ho i ell mateix crearà lletres de cançons que altres hauran de cantar. La més popular, sens dubte, és Què volen aquesta gent, un crit desesperat contra la repressió de la dictadura franquista, popularitzada per Maria del Mar Bonet, creadora de la música. Avui però, la cançó que torna és una altra, també de Lluís Serrahima, l’autor del manifest inicial de la Nova Cançó.
“Nosaltres vam actuar d’acord en projectar el que sabíem, per bé del país i, sobretot, amb un tema central que és la llengua, que és el tema bàsic pel qual es va fer la Nova Cançó. Sota el meu punt de vista la Nova Cançó sorgeix amb les meves converses amb Josep Benet, que van ser l’inici i la línia que fa el manifest, i que jo vaig a trobar el Miquel Porter i ens posem en marxa”
La llengua, objectiu final de la Nova Cançó. Sóc un burgès és una de les diverses lletres de Serrahima, en aquest cas musicada i cantada precisament pel seu amic Miquel Porter. És una sàtira escrita en resposta als qui acusen Els Setze Jutges de ser burgesos. L’escoltem en un enregistrament de l’any 1963. Lluís Serrahima a qui m’agrada anomenar El Setze Jutges número 0, finalment mor el 2020. És el nostre protagonista recuperat d’avui.
