Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison i Farriols (Franar)
Barcelona, 1872 – 1949

“… A Ussel fou trobat aquest funcionari imperturbable. Ab tota la cerimonia de costúm se’n aná cap á mitja nit al lloch que li designaren. Tirá les tres pedres en l’ayre, y sortí al moment lo dimoni. Ell que ab tota la gravetat de sa professió li fá’l requiriment y li entrega la copia firmada y certificada… Y ¡oh, poder mágich del paper sellat! L’esperit maligne, tenint por de que li anaven á entaular un plet, vá conformarse sense ni discutir, y may més se’l vá veure per “los quatre cantons”

Amb aquest darrer fragment de Lo dimoni y ‘l paper sellat publicat al setmanari literari i polític La Veu de Catalunya (1891 – 1898), Francesca Bonnemaison, amb el seu marit Narcís Verdaguer, traduïren amb el pseudònim Franar (primeres síl·labes de Francesca i Narcís) rondalles, llegendes i contes, sovint occitans i moralitzants, al català.

Tot i la sensibilitat a divulgar escrits folklòrics, en especial, aportà una tasca destacada en la promoció de l’educació femenina. D’aquí que com a mecenes impulsà la creació de la Biblioteca Popular de la Dona (1909) que, poc després, convertí en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i, també, col·laborà en altres propostes com la biblioteca Obra de Buenas Lecturas vinculada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona.

Persona compromesa amb el catolicisme, vetllà perquè les dones de qualsevol condició social tinguessin accés a la lectura, l’estudi i la presència en conferències de forma gratuïta. Participà en les publicacions Claror, Vida Social Femenina i en programes a la ràdio.

Presidí la secció femenina de la Lliga Regionalista. Es refugià a Suïssa en esclatar la Guerra Civil i, en retornar-ne l’any 1941, es desvinculà de les directius biliotecàries amb què el franquisme havia orientat la rebatejada Institución de Cultura para la Mujer per centrar esforços en esdeveniments culturals i religiosos de caràcter catalanista aliens al règim.