Resum 2020: pretemporada de 8 i aturada per la Covid
Poc ens podíem pensar a principis d’any del que anava a succeir, una pandèmia global, quan algunes colles van començar a treure la faixa de l’armari per anar assajant de cara als primers compromisos de l’any. El 26 de gener els Castellers de Terrassa van fer el 3de7 i els Castellers de Barcelona van marcar el sostre abans de la pandèmia, el 9 de febrer, amb el 4de8. El 8 de març, el diumenge abans del confinament, els Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia també es van anotar el carro gros. Aquests són els tres únics castells de 8 en tot el 2020. L’any passat, abans del 15 d’abril, s’havien vist: deu 3de8 i dinou 4de8. És una evidència que el món casteller fa feina abans de Sant Jordi.
Tota la feina feta abans del 8 de març no haurà sigut en va. Per la història quedaran els castells realitzats en les primeres setmanes de l’any. I no són pocs. Abans del confinament s’havien alçat més 150 castells i havien estrenat l’any un total de 29 colles: tres amb castell de 8, una dotzena més amb castells de 7 i catorze més amb sostre de 6. La majoria són colles del Llobregat en amunt. A banda del 4de8, de tres colles, cal destacar l’inèdit 7de7 de dones dels Castellers de Barcelona o els matiners castells de 7 dels Castellers del Riberal i dels Castellers de Caldes, que han vist estroncat un dels seus millors inicis de curs.
El marcador del Baròmetre va quedar aturat el 8 de març. El sostre final de la temporada estroncada l’ha marcat el 4de8 i el podi del Baròmetre ha s’ha tancat inusualment encapçalat pels Castellers de Barcelona i els Castellers de Sabadell amb els mateixos tres castells: 4de8, 5de7 i 7de7. Taquen el podi els Castellers de la Vila de Gràcia amb el 4de8, també de sostre, i el 5de7 i 4de7 amb l’agulla d’altres dos castells.
El 2020 no ha pogut brindar res més. De cara el 2021 hi ha l’esperança de tornar a l’activitat però difícilment es podrà normalitzar a mig termini. Els castells de la nova normalitat seran inicialment simbòlics i els primers reptes dependran de les mesures sanitàries que es puguin mantenir i els efectes de l’aïllament social Els castells són comunitaris: necessiten de l’escalf del públic i de la pinya tupida. Es fa impensable que tot serà com abans a mitjà termini. Caldrà adaptar-se als nous temps: marcar objectius més assequibles i seran en sí tot un exercici de superació col·lectiva. El temps dirà si al 2021 veurem castells. En tot cas,d’aquest 2020, el carro gros forma part de la història de l’any del coronavirus.
