Maria Domènech i Escoté
Maria Domènech i Escoté (Josep Miralles)
Alcover, 1874 – Barcelona, 1952
La ermita es l’estoig hont tot un poble guarda les més preuades joyes de son sentimentalisme; per axò la fè sempre riu amagada a mirades indiscretes. La església de vila es sempre en lloch visible y trobador, perquè allí hi cerca’l poble la fè que li cal per seguir degudament pel camí de la vida; y a la ermita hi cerca l’esplay de son esperit de son esperit atribolat, atret per l’encís d’un misteriós misticisme. Per axò té cada poble la seva ermita, perque cada poble té’l seu sentiment íntim y ferm de tot lo seu; estima ses montanyes y ses valls, la claror de son cel y la diafanitat de les aygues de son mar y dels rius que reguen sa terra nadiua, emmirallantla bellament. Estima ses llegendes, ses histories, ses faules y ses cançons, y tot aqueix tresor de recorts y de vida’l té reclòs a la seva ermita. Les ermites són l’estoig hont guarda ses millors joyes tot un poble.
El text Les ermites està inclòs en el llibre Vers y prosa (1915) de Maria Domènech i Escoté (o de Cañellas) que, en els inicis periodístics, ho feia amb el pseudònim de Josep Miralles a La Pàtria i Camp de Tarragona. Conreà els gèneres de la novel·la, narració, teatre, així com també, poesia, algunes de les quals presentà en diverses convocatòries als Jocs Florals de Barcelona.
Establerta a la capital catalana, participà al costat de Dolors Monserdà, Carme Karr i, entre d’altres, Francesca Bonnemaison, en moviments de promoció femenina. Organitzà conferències en nombrosos indrets amb l’objectiu d’apropar la cultura, l’educació i els drets laborals a les dones fins al punt de presidir la Federació Sindical d’Obreres (1912) o, entre altres causes sanitàries, d’intervenir en la fundació de l’Escola d’Infermeries a Barcelona.
Col·laborà en les revistes: El Poble Català, La Tralla, La Veu de Catalunya, Feminal, Or y Grana… i, entre la producció literària que va redactar, hi ha novel·les: Neus (1914), Contrallum (1917), Els gripaus d’or (1919) o, entre d’altres, el poemari: Al rodar del temps (1946). Part de la seva obra resta inèdita.
