Sara Llorens i Carreres (de Serra)
Sara Llorens i Carreres (de Serra)
Lobos, 1881 – Perpinyà, 1954
“A Sant Pere hi ha una timba molt alta.
Una vegada un home va caure daltabaix de la timba; pero s’aixeca tan trempat ¡com si rê! sen-sa ‘vê-se fet cap mal!
Emprés, s’en va anar á la granja y ho explica, y tothom li va dir:
-¡Deu y l’Angel de la Gorda t’han salvat!
-¡Sí! ¡Deu y l’Angel de la Gordal… ¡Burros!…
Mireu: hi tornaré y cauré de la mateixa manera qu’ ho ‘via fet y ja dich que Deu y l’Angel de la Gorda no’m gordin pas, que ja’m gordaré jo.
Emprés de ‘ver dit aquet pecat tan gros, s’en hi va y s’hi tira.
¡Y va quedar tot esgrunat!
En el Petit aplech d’exemples morals (1906), Sara Llorens redactà aquesta i altres mostres de conductes cíviques que, de forma primerenca, recull en el llibret prologat pel seu mestre a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres on, Rossend Serra i Pagès, li va impartir classes de folklore i mitologia. Alumna destacada, va encapçalar un grup de deixebles tenint cura de l’ordenació i catalogació de la correspondència i manuscrits del mentor. Col·laborà en el Diccionari de Mn. Alcover i establí connexions amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya del mecenes Rafael Patxot.
Formada en magisteri, assistí a cursos d’art a Llotja i solfeig al Conservatori de Música. De salut delicada per haver contret la tuberculosi, va viure seguint recomanacions mèdiques un temps a Tenerife així com, també, a l’Argentina on havia nascut ja que els pares en anterioritat hi havien emigrat per negocis i hi conservaren una hisenda familiar.
Casada amb el polític Manuel Serra i Moret residiren a Pineda de Mar on va desenvolupar, malgrat la malaltia, un minuciós treball de recerca sobre música, rondallística, llegendari, costums i creences. Fruit d’aquesta dedicació és el volum: Cançoner de Pineda (1931) on recull 238 cançons. Altres obres resten inèdites o han estat publicades de forma pòstuma, com: Epistolari (2004), Rondallística (2006) i en particular Llibre del Cor (1954) que és un dietari íntim que, per desig personal, va demanar que fos imprès després de la seva mort a l’exili a Perpinyà a causa de la Guerra Civil.
