Maria Baldó i Massanet (de Serra / de Tous)
Maria Baldó i Massanet (de Serra / de Tous)
(Hellín, Albacete, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1964)
Tot el que fa referència als infants hauria de merèixer per tothom el respecte més pregon, perquè la infantesa, llavor de pobles, és sempre la cridada a desenrotllar les característiques ètniques.
En conseqüència, els jocs d’infants han d’ésser pel folklorista objecte de l’atenció més acurada, ja que tenen, entre d’altres, les següents valoracions: Són un mitjà d’enfortiment i desenrotllament físic; estimulen els petits a una disciplina social, car són reglaments; són la manifestació espontània i natural de les activitats intel·lectuals i de sensibilitat i d’enginy dels petits, ço que permet de dirigir-los psicològicament amb coneixement de causa; constitueix el gresol on es manifesten les passions humanes que germinen en la infància, les quals, per tant, es poden depurar si així ho procuren els pares i els mestres; i, en fi, són la tradició que lliga a generacions passades amb les futures per mitjà de la il·lusió més preuada: els fills.
Per tot això, en aquesta publicació no podia mancar la interessant manifestació folklòrica que avui comencem. I recomanem a llegidors, pares, mestres i sociòlegs, que contribueixin a què no es perdi.
Jocs d’infants
Arxiu de Tradicions Populars, Maria Baldó de Torres. (Vol. II pàg. 104)
Les reflexions que fa en l’article Jocs d’Infants a l’Arxiu de Tradicions Popular és un exemple de la versatilitat de l’autora que gira entorn de la pedagogia, el folklorisme, el catalanisme republicà i el feminisme.
Fou directora del grup escolar femení, La Farigola, del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1923. També, col·laborà en publicacions com: La Veu de Catalunya, El sol·licitant, Art Jove, Companya o, entre d’altres, Tramontane.
Com a alumna de l’escola d’Institutrius, va escriure el treball: Notas sobre las mujeres del Quijote. A més, impartí cursos sobre cultura femenina, realitzà conferències, emissions radiofòniques, així com també publicà: El libro del hogar on reflexionà sobre l’educació de les dones i el treball femení.
El compromís social la portà a signar el Manifest de les Dones de Catalunya i el Manifest intel·lectual a favor de la llibertat i contra el feixisme. Finalment, el 1939 s’exilià a la Catalunya Nord on es feu càrrec de la Residència d’Intel·lectuals exiliats.
