Els 4 gats – Cla i Cat
Càpsula número 18
Avui tornem a l’any 1963. Sense allunyar-nos de l’objectiu de recordar els inicis de la Nova Cançó, quan es parla dels orígens del rock català, cal anar a buscar-los en els grups que sota la dictadura franquista, lluiten com poden, per buscar-se un lloc als escenaris. No hi caben tots en una càpsula com aquesta, pel que avui ens centrem en un dels primers, Els 4 Gats, relacionats directament amb Els Setze Jutges ja que un dels promotors del grup és Francesc Pi de la Serra.
“Els 4 Gats érem quatre amics –amb alguns estudiàvem junts–, que ens agradava el jazz i el blues, aficionats de discos i tertúlies, i del Hot Club, que vam voler tocar blues i no sé per què ho vam voler fer en català. Vam posar-nos a tocar i érem bastant dolents, i com que no fèiem ball, perquè nosaltres volíem fer concert, menyspreàvem el ball –eren les tares d’aquella època–. Hi havia els Mustang i els Sirex i nosaltres dèiem que fèiem concert i teníem com una aurèola. De fet érem bastant dolents, però ens ho passàvem molt bé”.
Amb el nom d’Els 4 Gats reten homenatge al local-cabaret mític de tertúlies del carrer Montsió de Barcelona, emblemàtic per a la intel·lectualitat que s’hi reuneix des de la seva inauguració a les acaballes del segle XIX. La idea original del grup, que agafa el mateix nom, és la d’ampliar el camp de la cançó en català, que no s’aturi només en la feina dels cantautors. Els primers 4 Gats són Francesc Pi de la Serra, Artur Bosc, Josep Pubill i Salvador Samsa, encara que després s’hi aniran incorporant altres músics per fer blues, rock, jazz o rythm’n’blues, que són les bases musicals d’Els 4 Gats, fent versions i també incorporant composicions pròpies. És el cas de la cançó que torna avui de la nostra discoteca històrica. Es titula Cla i Cat. Encara que no volen fer música de ball, Els 4 Gats sí que proposen un ritme per moure el cos a l’estil dels anys 60, del qual destaquem, perquè és important saber-ho que, per ballar bé el Cla i Cat cal fer un pas enrere i tres endavant. L’any 1963 això ja era prou clarivident.
