Excursionisme i primers reculls de cançons
Joan Tomàs va viure el naixement de l’excursionisme i va entregar-se al moviment folklòric, cançonístic i coral propis de l’època.
El 1912, uns quants cantaires de l’Orfeó, entre ells Joan Tomàs, tot preparant la sortida de final de curs i amb ganes de fer-ne més, van engrescar-se i van crear una entitat excursionista. Allà va néixer l’Agrupació Excursionista de Catalunya i ell mateix, amb 16 anys, en va ser el primer secretari. Les entitats excursionistes han tingut arreu una intenció cultural paral·lela, adreçada cap a la història, la literatura, el folklore o altres especialitzacions més o menys lligades amb el país i l’afany de caminar. L’Agrupació Excursionista va mantenir sempre una estreta relació amb l’Orfeó Català i amb la recollida i divulgació de cançons populars.
El 1916, Josep Maria de Sucre, Sebastà Giralt, Aureli Capmany, Joan Amades i Joan Tomàs van fundar l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. En les sortides i excursions amb aquesta entitat, Joan Tomàs va recollir més d’un centenar de cançons populars, amb la col·laboració de Joan Amades i Sebastià Giralt. Aquestes cançons les va publicar a la revista de l’Ateneu Excursions fins el 1934 i a les revistes Catalunya Gràfica i Olympia.
Del 1918 al 1935, des de l’Esbart Folklòric, Joan Tomàs va organitzar conferències i audicions a les quals convidava personatges de la cultura del moment, com ara Apel·les Mestres, Lluís Millet, Joan Llongueres, Rossend Serra i Pagès o Vicens Maria de Gibert, a parlar de Consideracions sobre la Cançó Popular Catalana. Aquelles audicions tenien sempre una part de cançons populars recollides per l’Esbart Folklòric, harmonitzades i acompanyades al piano per ell mateix, i interpretades per solistes de l’Orfeó Català (com Emili Vendrell, Ramon Crespo, Andreua Fornells i Pilar Roca), o pel Chor Infantil – Orfeó Mossèn Cinto, tots sota la seva direcció.
El gener de 1918 Joan Tomàs va publicar els primers reculls de cançons cantades per la seva mare, Rosa Parés, i per la mare de Sebastià Giralt, Maria Turet.
Tant els reculls de cançons, com les seves harmonitzacions i composicions de música tradicional, així com les conferències introductòries, eren veritables treballs etnomusicològics, fets amb cura i precisió.
