Dolors Anglada i Sarriera (Lola)
Dolors Anglada i Sarriera (Lola)
(Barcelona, 1892 – Tiana, 1984)
A aquelles tres nines de fusta tallada al tron que van fer-me conèixer l’afecció per les nines de la vellúria, jo els servo un primer lloc en els records dolços de la meva vida. Podem dir que elles van fer-me penetrar en un món meravellós que per sempre més amortiria les asprors naturals del viure.
Les nines de fusta tallada perduraven encara en l’època de les nines “pepes”, que vingueren després. Aquestes nines eren fetes al torn, per bé que algun artesà destre també les construís a cops de burí o de ganivet per tal de mostrar la seva mestria o per avaluar la seva tasca; per això no trobem en aquestes nines dues fesonomies idèntiques, perquè després de tallades les pintaven a mà. Totes són obra dels hàbils artesans del vuitcents que saberen copiar l’esperit i la gràcia femenines del seu temps, habilitat que corprèn en el món d’aquestes nines de fusta articulades de començos del segle dinovè. A cada època tot va en un acord i és reflex de l’ésser que la viu…
El fragment escollit de: Les meves nines de Dolors Anglada i Sarriera, popularment (Lola), forma part del darrer llibre que va escriure i il·lustrar: Les nostres nines (1983) on l’autora evoca records d’infantesa i formes de vida d’un passat perdut.
Escriptora, dibuixant, decoradora, ceramista, escultora… estudià a l’Escola Llotja de Barcelona. Col·laborà en revistes infantils com: En Patufet, En Jordi, La Mainada, La Rondalla dels Dijous, Virolet, La Nuri (que va fundar, dirigir i editar) així, com també, treballà per al setmanari el Cu-cut! i va esdevenir la primera dibuixant professional catalana.
Il·lustrà obres de Josep Carner, Carles Riba, Oscar Wilde, Lewis Carroll, Charles Perrault… a la vegada que obtingué reconeixement amb els llibres: En Peret (1928), Margarida (1929), Monsenyor Llangardaix (1929), Narcís (1930) i El més petit de tots (1937) que va escriure i dibuixar.
Compromesa amb la causa catalana i la democràcia, la Guerra Civil afectà la seva mirada artística cap una obra més de caràcter evocatiu i folklòric. Visions Barcelonines (1952 – 1958) amb Francesc Curet, La meva casa i el meu jardí (1958) o Martinet en són exemples.
