Guillem d’Efak – Dissabte
Càpsula número 27
Fill d’Antoni Fullana, un funcionari colonial mallorquí, Guillem d’Efak neix el 1930 a Guinea, quan encara és colònia espanyola al continent africà. Als tres anys d’edat, el seu pare se l’endú de retorn a Manacor i allí el petit Guillem es converteix en el primer negre balear. Ja d’adolescent, i després de passar per molts oficis, quan Guillem comença a cantar, agafa el cognom de la seva mare, a quin no coneix, i quan arriba a la majoria d’edat, que llavors encara és als 21 anys, es trasllada a Barcelona on viu en contacte amb Els Setze Jutges a través de l’amistat de Josep Maria Espinàs, qui el 1964 li produeix el primer disc. També a través d’Espinàs, Guillem d’Efak és un dels primers artistes que actua a la recent inaugurada Cova del Drac, que acabarà regentant ell mateix fins que, al cap d’un temps, se’n torna a la seva Manacor de la infantesa.
Guillem d’Efak és un activista cultural amb una base musical sòlida i molt ampla, no solament com a cantautor de la nova cançó, sinó també en el blues, el jazz, la música tradicional, però especialment en la poesia i el teatre. Si repassem una mica el seu llegat, veurem que va enregistrar 13 discos i va publicar 12 llibres de poemes, 5 novel·les, 8 obres de teatre i una òpera inacabada perquè el va sorprendre la mort quan encara no li tocava, el 1995, uns dies abans de complir els 65 anys.
“Els Setze Jutges, no et pensis, són homes de carrera: un metge, que era el Delfí Abella, un advocat… Nosaltres aquí a Mallorca no tenim res. Tu que ja havies fet poesies i ets músic, per què no proves?… Com que era negre havia de fer blues. Jo entenc que s’havia de provar tot, i tot servia. No sé qui és que va dir que jo havia eixamplat i havia pegat una potada a les portes de la cançó catalana, i havia eixamplat l’horitzó… Però també una miqueta era així”
Doncs sí, aprofitant que és negre, Guillem d’Efak es posa a cantar blues amb arranjaments jazzístics, així que el seu segon disc editat l’any 1965, el titula així, directament, Blues. Allí hi trobem una de les seves cançons més característiques i recordades: Dissabte, com característica i inconfusible era la seva veu. Guillem d’Efak, el primer negre amb accent mallorquí de la Nova Cançó.
