Arxiu de Tradicions Populars (1928–1935)
En Xixanet era un noi petit, petit, i tot ple eixurit.
Un dia sa seua mare, que era una pobre viuda ben pobre, me li diu:
– Té, aquí tens es citrill: vés-me a cercar una grossa d’oli; emperò no t’aturessis pas a sa plaça a jugar a baletes, que es bailets te trencarien es citrill, i poc hi ha més diners que aquests sis cortos en tot casa.
En Xixanet pren es citrill i es sis cortos, i sen’hi va corrent.
En anar, poc s’hi va aturar a sa plaça, per més que sos companys el cridessin; emperò a sa tornada, quan ja duia es citrill ple, no se’n va sebre estar. Deixa es citrill en terra i se posa a jugar a baletes.
Tot jugant jugant, una baleta toca es citrill i me li trenca.
En sent a câ seua, sa mare enquimerada de veure que torna amb ses mans buides, me li crida:
- Així te n’anessis al dimontri!
Es dimoni, en sentir-ho, se n’hi va corrents, i se’n porta es noi.
Llavors, sa mare, que no ho volia fer tan fort, se’n corre a sa capella i se posa a cridar, tot agafant sa imatge de sa Mare de Déu per ses faldilles.
- Mare de Déu d’es Socors! Correu, ajudeu-me, que es dimoni se m’emporta es meu noi!
I vet aquí que sa Mare de Déu se’n baixa de l’altar ben de pressa; tan de pressa, que encara va trobar es dimoni a mig carrer, i amb un bastó rodó que va agafar de darrera la porta vinga pegar-li, vinga pegar-li: tant, que fins li va trencar ses banyes.
Llavors es dimoni deixa en Xixanet i arrenca a córrer, que no va parar fins a ser a l’infern.
I conten que, quan es altres dimoniets el veren arribar tot esborniat, mal parat i sense banyes, li preguntaren:
- D’on véns?
I ell va respondre:
- De Tossa!
Recollida per Júlia Farnés i Pagès, la rondalla: En Xixanet fou publicada a la revista Arxiu de Tradicions Populars, la qual va ser dirigida pel folklorista Valeri Serra i Boldú entre els anys 1928 – 1935. En un inici, l’objectiu de la publicació era recopilar materials de tradició popular en un total de 12 volums, però l’embat de la Guerra Civil i la mort del director l’any 1938 en varen aturar en el 7è fascicle el projecte.
En relació als noms dels col·laboradors hi ha el mateix pare de la Júlia, Sebastià Farnés, així com també, destacats autors: Rossend Serra i Pagès, Joan Amades, Ramon Violant, Antoni M. Alcover, Apel·les Mestres…
Ara bé, cal emmarcar en especial en el corpus de l’obra la implicació de fins a 32 dones folkloristes: Caterina Albert, Sara Llorens, Adelaida Ferré, Joana Vidal, Maria Gràcia Bassa, Maria Baldó, Mercè Ventosa… que realitzaren un total de 53 aportacions en la conservació, catalogació i divulgació de materials.
