Gegants de L’Arboç
L’activitat gegantera de l´Arboç es remunta a l’any 1770. A les “Notes històriques de la parròquia i vila d´Arbós” de Mossèn Gaietà Viaplana i Cornet trobem la següent referència: “El dia 23 de gener de 1770 es celebrà un solemne Ofici, assistint-hi 50 sacerdots entre seculars i regulars… La processó del Santíssim es celebrà a la tarda, precedida dels gegants, flabiol i tamborins…”. Per la mateixa font d’informació se sap que a l´any 1816 s’havien adquirit dues peces de segona mà, els anomenats gegants de Cal Fiol, de finals del segle XVIII. D’aquesta parella, avui dia, la vila en conserva el cap i el collaret de la geganta, la corona i les quatre mans de les figures. Algunes de les peces són considerades les segones o terceres més antigues de Catalunya.
L’any 1827 es van estrenar el Chabran i la Llúcia. Ella simbolitza la figura d’una comtessa barcelonina. El gegant rep el nom d’un general francès que comandava les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès, l’any 1808. Aquest general es va caracteritzar per la seva crueltat envers la vila de l’Arboç. Se sap que el general va arrasar i incendiar el municipi. La població arbocenca, profundament ressentida amb aquest personatge, ha dedicat un gegant al general francès en senyal de mofa per fer-lo ballar a la seva voluntat.
Avui en dia, Chabran i la seva parella, estan catalogats com a Peces de Patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya. L’any 1995 el Centre de Restauració de Béns Mobles va assumir oficialment la seva restauració.
L’element més característic del gegant és la mena de gorra que porta considerada com a símbol de llibertat pels francesos.
L’any 1984 els gegants van ser substituïts per una rèplica exacta construïda per Xavier Jansana. La còpia era més lleugera i comptava amb algunes modificacions en la seva estructura interna perquè els gegants fossin més manejables. Aquesta nova parella és la que avui en dia actua dins i fora de la població i només es fa ús dels gegants vells per a ocasions especials.
A la festa major de 1998, es va estrenar el gegantó ”Gumersind”, construït per Jordi Grau de Terrassa. La figura vol retre homenatge a un arbocenc ja mort que durant la seva vida va estar directament implicat en diverses manifestacions folklòriques de l’Arboç i molt especialment com a portant del gegant Chabran.
La darrera incorporació ha estat una gegantona, “la puntaire Teresina”, obra també del mateix constructor, estrenada a la festa major de l’any 2000. Com a parella del gegantó Gumersind, aquesta nova peça està inspirada en la figura d’una artesana de les puntes al coixí, la Teresina. Aquesta geganta vol recordar també a tot el col·lectiu de dones arbocenques que s’han dedicat a les puntes al coixí.
A la Festa major del 2000 també es va fer la presentació del “Ball de gegants de l’Arboç”, melodia composada per l’arbocenca Lali Sans amb arranjaments de Cesc Sans.
A més a més, es va presentar el conte infantil “L’embolic de la gegantona Teresina” escrit per l’arbocenca Rosa Maria Montaña Jordá amb dibuixos de Llorenç Amer Catà, de Llorenç del Penedès. Aquest conte està inspirat en la gegantona de l’Arboç i també vol ser un petit homenatge a totes les puntaires de la vila.
