Lluís Olivares – Amor cert
Càpsula número 29
Entre la tradició històrica de grans orquestres del nostre país, recordem, per exemple, la Jazz Orquestra Florida que va funcionar de forma estable entre els anys 50 i 60 del segle XX. Per l’orquestra van passar-hi diversos cantants, o utilitzant el llenguatge de l’època, hauríem de dir vocalistes, com Ramon Calduch o el protagonista de la nostra càpsula d’avui: Lluís Olivares. Lluís Olivares cultiva la balada romàntica també quan abandona l’orquestra i comença a treballar com a solista de forma bilingüe. L’any 1965 edita el seu primer disc en català, dins de l’entorn de músics que, sense pertànyer obertament al moviment de la Nova Cançó, sí que hi circulen de forma paral·lela. Com molts altres músics de l’època, Lluis Olivares es veu pressionat per les companyies discogràfiques que li trien el repertori, en funció dels seus interessos comercials. L’explicació que recuperem de Lluís Olivares és en castellà perquè l’hem rescatada d’una entrevista emesa els anys 60 per Radio España de Barcelona, i que pertany a l’arxiu sonor de Jordi Roura.
“Los cantantes, los autores, las cases de discos… todos tenemos un poco de culpa. Porque si los cantantes empezáramos a decir, NO! Esto lo cantamos y esto no, quizás las casas de discos se verían obligades a grabar lo que el artista quisiera. Lo que ocurre es que el artista, aquí en España, tiene muy poca personalidad. Y hablo por mí. A veces me han dado para grabar una canciones que no me han gustado y no he tenido más remedio que gustarme, porque detrás de mí no hay nadie que me guarde las espaldas y tengo que grabarla a pesar de que a mi no me guste. Ellos creen que con aquella canción pueden ganar dinero y tirar adelante el disco, y esto nos perjudica. Se perjudican ellos y nos perjudicamos nosotros. Si yo dijera no quiero grabar esto, vendría otro detrás de mí y lo grabaría”
Amb tot, quan Lluís Olivares enregistra en català per Edigsa, és una mica més amo i senyor del seu repertori. La cançó que torna avui al Fes ta festa pertany a l’escena melòdica internacional. Remenant els prestatges dels records ens acostem al cinema. True Love és una balada romàntica escrita per Cole Porter, que a finals dels anys 50 van fer molt, molt popular Bing Crosby i Grace Kelly, cantant-la a la pel·lícula High Society de la qual eren protagonistes, juntament amb Frank Sinatra i Louis Armstrong. La cançó té, deu anys més tard, el 1966, una versió cantada en català, que és la que anem a escoltar ara mateix, en la veu de Lluís Olivares. Amor cert. La cançó pertany al seu segon disc en català i és la que avui torna al Fes ta festa.
