Virus en do menor

Un dia, un amic l’arrossega a la sala de concerts. L’ambient encarcarat, el xiu-xiu de les converses, l’ordre amb què la gent es distribueix pels vestíbuls abans d’asseure’s a les butaques numerades, el vestuari, tan formal, tot el predisposa en contra. Però quan l’orquestra s’engega, la música se l’emporta cap a un món diferent d’allò que havia conegut. Es meravella que tot li arribi tan clar i net sense micròfons ni altaveus. I no entén l’epidèmia de tos que es desferma de sobte en els moments que la melodia sona més suaument.

Bonsais de paper
edi-Liber
Barcelona, 1993