El futbol a la vida quotidiana
El futbol és sense cap mena de dubte l’esport majoritari amb diferencia. La seva capacitat de mobilitzar masses és mes que evident, per no parlar de la força mediàtica que arriba a exercir. En alguns informatius de prestigi l’esport rei omple mes del 35 % del temps total del programa. Les declaracions d’entrenadors i jugadors tenen més cobertura i més seguiment que determinats successos o que les declaracions de polítics i alts mandataris.
Jo que em declaro obertament d’aquells pocs a quí no agrada el futbol i que no hi entenc un borrall, us he de dir que el fenomen Barça o mes ben dit el fenomen Guardiola ha despertat en mi la curiositat de seguir la trajectòria, els encerts i desencerts de l’equip blau grana. Aquesta curiositat ha fet que els dilluns, be actualment ja tota la setmana, deixi de ser un marginat social i poder intervenir en tertúlies on mai abans hagués gosat dir res. L’efecte guardiola ha exercit en mi un efecte integrador ara sóc un més del grup i els dilluns ja no estic sol en un racó a l’hora del cafè. Gràcies Pep.
Bromes a part, si una cosa és certa és la presència del futbol per tot arreu. A les Mones de pasqua, a les clàssiques col·leccions de cromos al principi de la temporada, en els tons dels telèfons mòbils, a les tovalloles de bany, als pijames, als calçotets, als rellotges, als gots de l’esmorzar. Però on realment podem veure i demostrar que el futbol està arrelat en la societat i que no és una cosa fugissera ni d’ara, és en la parla. El fet de que en la nostra parla col·loquial tinguem assumits expressions, paraules o modismes concrets arribats del futbol és el gran indicador irrefutable que demostra del gran arrelament d’aquest esport.
Les diem sense pensar el context de procedència i fins i tot algunes han substituït a les tradicionals. Per exemple “casar-se de penal” que seria l’equivalent a l’expressió “fer pasqua abans de rams” fent referència al fet de quedar-se en estat abans de contraure matrimoni. Per sort ambdues actualment ja no s’utilitzen. D’altres ens descriuen l’estat d’atenció d’una persona com és el cas “d’estar fora de joc”. Però de totes la que més s’usa és la de “fer un gol” per indicar que s’ha assolit quelcom. I com a curiositat també trobem expressions híbrides empeltades de la tradició emprades al camp, és el cas de “és un penal com una casa de pagès” o “és un fora de joc com una catedral”
Aquestes que hem esmentat fins ara son les clàssiques, però la llengua és dinàmica i va adoptant nous modismes i expressions i qui sap si amb un temps massa llunyà no diem “està fet un Mou” o “ser un Guardiola” o “tenir l’herba llarga” ” anar regar el camp” qui sap, això ja forma part de l’esdevenidor.
Passi el que passi a Wembley, Visca el Barça.
