El lleó i la guineu
Conten que una vegada el lleó es va cansar de tant anar de cacera amunt i avall i va tenir la pensada de fer veure que estava malalt perquè totes les bèsties l’anessin a visitar, ja que era el rei dels animals. Es va ajeure al seu jaç i va escampar la notícia de la seva malaltia i que tots els animals l’havien d’anar a veure. I així se’ls podia menjar sense moure’s de la seva cova, i sense necessitat d’empaitar-los corrent com un desesperat.
Però quan li va tocar el torn a la guineu, aquesta es va quedar un bon tros lluny i des d’allí estant tot era preguntar-li com estava i interessar-se per la seva malaltia. Veient que no hi havia manera que la guineu se li acostés, el lleó li va preguntar:
-
I com és, guineu, que tu no t’acostes? Tots els altres animals entren a la cova i s’asseuen al costat del meu jaç.
-
Oh, senyor rei! És que veig molt bé les petjades de tots els que han entrat a la vostra cova, però en canvi no en veig cap dels que n’hagin sortit.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Montserrat Brucart
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 329 (1976) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
