Els picadors del bosc de Virós
El pont d’Arcalís

El Pont d’Arcalís és un invent musical interessantíssim. Què és el folk sense una base tradicional? Doncs, una música buida que acaba per avorrir. I què són els documents de música tradicional fora de context? Doncs, una música que pot sonar una mica atapeïda.
Ja fa 20 anys que l’Artur Blasco, l’incansable investigador de camp de la música del Pirineu, va muntar un grup amb els antics components de Primera Nota, el vaixell insígnia del folk dels PPCC dels anys 80 i 90. En aquesta formació l’autenticitat, la connexió amb la tradició, la posava Artur Blasco que debutava en el paper de cantant solista i l’excel•lència musical estava a càrrec d’en Jordi Fàbregas -curiosament, fent de segon cantant i arranjador-, Tito Pelàez als instruments de vent i la bateria d’en Quim Soler. El cinquè músic ha anat canviant: Eduard Casals, Marc Egea i els últims anys Jordi Macaya.
El Pont d’Arcalís compleix 20 anys i per que ho celebrem ens ofereixen un altre CD de melodies tradicionals del Pirineu en algun cas actualitzades com la que fa referència a l’Estatut d’autonomia del 1930 que ha fet un salt al 2010 o una nova versió de la Cançó del raier que en Jordi Fàbregas va enregistrar l’any 1981 al primer disc de La Murga.
Us proposo escoltar Els picadors del bosc de Virós, una mostra divertida d’instrumentació amb ocarina, bateria que sembla una caixa de ritme electrònica i les veus d’Artur Blasco i Jordi Fàbregas situades en l’ordre que estableix el protocol d’El Pont d’Arcalís.