Dia Universal de la Sardana
Aquest proper diumenge 19 de juny se celebra el Dia Universal de la Sardana, una jornada que pretén agermanar simbòlicament totes les activitats i agrupacions sardanistes d’arreu del món amb la interpretació d’una sardana unitària. Enguany, l’escollida ha estat “Lleida, Ciutat Pubilla‟, del mestre Ricard Viladesau, tot commemorant el cinquantenari de la designació de la capital del Segrià com a meritíssima de la sardana.
El Dia Universal de la Sardana el va instituir l’Obra del Ballet Popular amb la intenció de convertir-se en una jornada d’enaltiment de la dansa i d’afirmació de catalanitat. La data escollida s’ha concretat definitivament en els darrers anys en el diumenge més proper a Sant Joan i se celebra tant a ballades, concerts i aplecs de Catalunya com a la resta de la geografia mundial on hi ha activitats sardanistes. De fet, a molts indrets de l’estranger, en aquesta data s’organitzen activitats sardanistes expressament.
En aquest context també es fa una lectura pública del Missatge al Món Sardanista, que es dóna a conèixer durant la proclamació de la Ciutat Pubilla de l’any. El d’enguany el pronuncià l’exjugador, exentrenador d’handbol i escriptor Xesco Espar durant la proclamació d’Organyà com a Ciutat Pubilla i la seva temàtica se centra en la vinculació entra la sardana i els valors de Catalunya: humilitat, entusiasme, compromís i passió.
Fins aquí la notícia redactada pel servei de premsa de la Federació Sardanista de Catalunya.
Personalment, he de dir que la Diada Universal de la Sardana em sembla, a priori, un bon invent. Amb el benentès que d’ençà la seva creació fins avui en dia les coses han canviat força. I potser la Festa no ho ha fet gaire.
Celebrar una festa conjuntament des de molts indrets diferents és una bona idea. Unificar la interpretació d’una mateixa peça i vestir aquest fet de significat o d’homenatge em sembla perfecte. I la jornada esdevé també una bona ocasió per difondre el Missatge al Món Sardanista elaborat cada any per una personalitat cultural, política o esportiva diferent.
On em sembla que anem coixos és en la tema de la Universalitat. Més enllà que els Casals Catalans d’arreu del món programin en aquesta data un acte cultural amb la sardana com a pal de paller, potser algú s’hauria de preocupar que aquesta Diada Universal pogués ser una oportunitat real per difondre la nostra dansa i la nostra identitat a tots els racons del globus. Una oportunitat per exportar la sardana, per lluir-la, per presumir-ne.
La sardana té un esperit essencialment universal i cal fer-ho saber a tothom. Els catalans d’arreu món ja ho saben; no ens val una festa endogàmica. Cal fer-ho saber als que no ho són i no ho saben. I sobretot, als que no ho volen saber.
