La justícia de Soliman
(rondalla oriental)
Durant una de les campanyes de Soliman, el cèlebre emperador dels turcs, una pobra dona va aconseguir d’acostar-s’hi i, després d’haver obtingut la seva vènia, se li va queixar amargament perquè mentre dormia, uns soldats imperials li havien robat totes les seves gallines, que eren els únics béns que posseïa.
- Ja deus tenir un son ben pesat – li va dir l’emperador, rient – que no hagis sentit tot el soroll que devien fer els soldats mentre empaitaven les teves gallines i se n’apoderaven.
- Sí – li va respondre la dona, sense immutar-se -. Dormia ben tranquil·lament, perquè tenia la convicció que vós, senyor emperador, éreu qui vetllàveu per la pau i la seguretat de tot el poble.
L’emperador no es va pas enfadar amb aquesta resposta una mica atrevida, sinó que va ordenar al seu visir que recompensés generosament la pèrdua que els seus soldats havien ocasionat a aquella pobra dona, i que ell hauria hagut de prevenir.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Teresa Duran
Locució: Joaquim Carbó
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 322 (1975) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
